Sort i a la feina

Una de les notícies econòmiques més relle­vants d’aquests últims dies, mar­cats per les cam­pa­nyes polítiques, és que el sobi­ra­nisme ha asso­lit la majo­ria en el “par­la­ment empre­sa­rial” que és la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona. La vella guàrdia dels gegants cor­po­ra­tius, entre els quals hi ha alguns que aspi­ra­ven a diri­gir-la, es deuen estar refent del xoc, perquè el que és evi­dent és que res no tor­narà a ser igual en la ins­ti­tució. Tam­poc ho seran les rela­ci­ons d’aquesta amb el seu entorn de poder econòmic (Fira, Port, Con­sorci de la Zona Franca, turisme, rutes aèries...), que augu­ren també un gir coper­nicà. Els nous ges­tors hau­ran, això sí, de demos­trar que són eficaços pilo­tant-la i mirar de mini­mit­zar els errors i també els més que pos­si­bles bas­tons a les rodes. Acos­tuma a pas­sar quan David gua­nya Goliat, que les mira­des hipercrítiques que­den ama­tents a qual­se­vol pas en fals. I els detrac­tors d’aquesta reno­vació pro­mo­guda per l’ANC ja tenen les fra­ses de con­demna escri­tes davant de qual­se­vol ras­tre de rellis­cada. Les dones en sabem una mica, d’aquest feno­men. Serà dur, però cal inten­tar-ho, pel bé de tots. És difícil saber si pros­pe­ra­ran les ini­ci­a­ti­ves d’algun can­di­dat frus­trat per impug­nar les elec­ci­ons apel·lant a indi­cis d’irre­gu­la­ri­tat en un paquet de vots. Escla­rir fins a l’última sus­picàcia serà un pri­mer pas. I evi­tar que torni a haver- hi dub­tes sobre la Cam­bra i la seva repre­sen­ta­ti­vi­tat, una feina impres­cin­di­ble. Sort i a la feina.