En Jami ha tornat

En Jami Mata­mala és una per­sona molt cone­guda a Girona. Però des que va mar­xar per acom­pa­nyar en l’exili el pre­si­dent Puig­de­mont, s’ha fet també un fora­det al cor de molta gent que no n’havia sen­tit mai a par­lar abans. El que ha fet el fla­mant nou sena­dor per Girona té evi­dent­ment moti­va­ci­ons per­so­nals –la seva amis­tat amb el pre­si­dent–, però també de com­promís polític cap al país. Un com­promís –i una amis­tat– que li ha com­por­tat per­ju­di­cis empre­sa­ri­als i judi­ci­als. Els ha ges­ti­o­nat, però, amb tota la dig­ni­tat, cons­ci­ent del paper que li tocava jugar –jugar és un dir– en el joc –un altre dir– de des­propòsits en què s’ha con­ver­tit la indigna per­se­cució de l’Estat espa­nyol con­tra l’inde­pen­den­tisme. Ben tor­nat, Jami!