Opció Pla

Jo soc d’aquells que de tant en tant “tor­nen” a El qua­dern gris de Josep Pla. L’obro a l’atzar, i hi pene­tro. Alguns epi­so­dis no diré que me’ls sé de memòria però em són cone­guts i, els que venen a con­ti­nu­ació, pre­vi­si­bles. L’altre dia el vaig empren­dre pel començament. Em va sem­blar un lli­bre nou. Tret de la famosa pri­mera ano­tació, la del plat de crema i el pa de pes­sic ser­vit per la mare a l’hora del “repàs” del mig­dia el dia que ell fa vint-i-un anys, totes les altres em van sor­pren­dre. És l’incon­ve­ni­ent d’obrir a la bona de Déu els lli­bres que per­me­ten aquesta mani­o­bra: sem­pre es fa per la mei­tat, mai per l’inici o el final. En la nota del 21 d’abril del 1918, molt al prin­cipi, Pla repro­du­eix un escrit sobre Palamós degut a un avant­pas­sat seu. Ni que em mates­sin l’hau­ria recor­dat. Per què el repro­du­eix? Ell diu que “no està pas mala­ment” i que és “la cosa de més pes que trobo en la meva gene­a­lo­gia grisa i vul­gar”. Està tan poc mala­ment, és tan bo, que sem­bla seu. Els estu­di­o­sos de Pla suposo que s’han atu­rat en aquest ante­ce­dent fami­liar de l’escrip­tor.

El 19 de maig del mateix any escriu: “Ha fet una nit deli­ci­osa, la pri­mera de l’estiu.” El maig, el 19 de maig, és l’estiu? Recordo que en un escrit d’ell mateix que ara no sabria loca­lit­zar, Pla fa una dis­tinció entre pri­ma­vera, estiu i canícula, basant-se en la dis­tri­bució popu­lar de les esta­ci­ons que ell havia sen­tit a casa. La pri­ma­vera seria ocu­pada pels mesos de març i abril. El maig i el juny s’atri­bui­rien l’estiu, i el juliol i l’agost, la canícula. Vist així “canícula” no seria un recurs retòric per no repe­tir en un mateix text la paraula “estiu”, com fan tants, sinó una estació amb per­so­na­li­tat i sufo­cació pròpies. D’aquesta manera Pla s’explica la dita “una flor no fa estiu”. A l’estiu, als nos­tres estius con­ven­ci­o­nals i ofi­ci­als de juliol a setem­bre, les flors estan més que mar­ci­des, agos­ta­des. Si maig és estiu la frase popu­lar cobra sen­tit. El maig és el mes de les flors. També el de Maria: “por­tem flors a Maria”, recordo haver can­tat. Em sem­bla que en el mateix text Pla afe­geix que al Qui­xot Cer­van­tes també dis­cri­mina l’estiu de la canícula adju­di­cant cinc esta­ci­ons a l’any.

Mane­res de fer pas­sa­ble la tarda d’un dia que ha començat mala­ment. Al judici pel procés, el pre­si­dent del tri­bu­nal ha esbron­cat la filòsofa Marina Garcés per apre­ci­a­ci­ons per­so­nals que, en canvi, va tole­rar i escol­tar “con sumo agrado” quan pro­ve­nien dels tes­ti­mo­nis de l’acu­sació. ¿Perquè és dona? ¿Perquè ha estat sol·lici­tada per la defensa? ¿Perquè l’endemà era San Isi­dro, patró de Madrid, i volia enlles­tir aviat per no per­dre’s la Ver­bena de la Paloma? Perquè tot és una injustícia i ja no sabem on aga­far-nos per fer-la anímica­ment tole­ra­ble. Pla és una opció.