Rivera no sap de drets

Neix la legis­la­tura número 13 i ho fa tenyida de groc. No hi crec gaire, en pre­sa­gis, però si ens cenyim als ingre­di­ents que té el con­text polític, van mal dades. Ahir les ses­si­ons cons­ti­tu­ti­ves al Congrés i al Senat van estar pro­ta­go­nit­za­des per la presència dels cinc pre­sos polítics aca­tant una Cons­ti­tució que els tena­lla i uns dipu­tats de l’extrema dreta i dreta que ho inten­ta­ven impe­dir mos­trant un nul res­pecte pels més bàsics drets fona­men­tals: els de la lli­ber­tat d’expressió i d’ide­o­lo­gia. Ja fa trenta anys que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va per­me­tre l’aca­ta­ment de la Carta Magna fent ser­vir la fórmula de “l’impe­ra­tiu legal”. I ho feia con­si­de­rant que en un Estat democràtic que rela­ti­vitza les cre­en­ces i pro­te­geix la lli­ber­tat ideològica, que entro­nitza com un dels valors supe­ri­ors el plu­ra­lisme polític, que imposa el res­pecte vers els repre­sen­tants esco­llits per sufragi uni­ver­sal perquè són poders ema­nats de la volun­tat popu­lar, en aquest Estat, repe­tim, els magis­trats van con­si­de­rar del tot incon­gru­ent l’obli­gació d’aca­tar la Cons­ti­tució impo­sant i pri­o­rit­zant un for­ma­lisme rígid per damunt de qual­se­vol altra con­dició. És a dir, Rivera, Abas­cal i Casado vio­len­ten la mateixa Cons­ti­tució que recla­men que s’acati, obli­den el més gran valor fona­men­tal i fan pre­val­dre una inter­pre­tació exclo­ent davant d’una d’inte­gra­dora. Per això els pre­si­dents Merit­xell Batet i Manuel Cruz els van fer callar, per incons­ti­tu­ci­o­nals.