Orgullós de ser espanyol i francès

Dimarts pas­sat a TV3 s’hi va fer el debat de can­di­dats a l’alcal­dia de Bar­ce­lona i, estant com estem, una deter­mi­nada part del temps la va ocu­par la qüestió naci­o­nal. Trac­tant-se de la capi­tal del país és nor­mal que aquest assumpte no s’hi obviés, per bé que no va ser el gruix de la dis­cussió. Poc després que el can­di­dat del PP, l’anacrònic Josep Bou –i Vila, i Costa, i Font, i Bar­celó...–, apel·lés als sen­ti­ments dels cata­lans que es con­si­de­ren espa­nyols per inten­tar liqui­dar qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de deba­tre l’esta­tus de Cata­lu­nya, el can­di­dat de Ciu­ta­dans li va des­mun­tar la para­deta sense voler-ho. Manuel Valls va afir­mar que se sent orgullós de ser “català, espa­nyol, francès i euro­peu”, nor­ma­lit­zant el fet de poder par­ti­ci­par de diver­ses iden­ti­tats naci­o­nals cons­tituïdes en igual­tat de con­di­ci­ons en estats dife­rents. Valls es pot sen­tir espa­nyol i francès sense rei­vin­di­car el reg­nat de Josep Bona­parte ni voler rever­tir el resul­tat final de la Guerra del Francès, com molta altra gent vin­guda d’arreu com­bina la seva cata­la­ni­tat amb la per­ti­nença al seu país d’ori­gen, sense supe­di­tar-ho a hipotètiques anne­xi­ons, colo­nit­za­ci­ons o sub­mis­si­ons. Bar­ce­lona, com totes les grans ciu­tats, con­ver­teix en con­ciu­ta­dans per­so­nes amb una gran vari­e­tat de naci­o­na­li­tats d’ori­gen i amb una encara més gran mul­ti­pli­ci­tat de sen­ti­ments i adhe­si­ons. L’espa­nyo­lisme, pos­si­ble­ment perquè no té res més a ofe­rir, s’ha para­pe­tat en l’excusa iden­titària per jus­ti­fi­car un immo­bi­lisme que tot ho blo­queja i que pro­cura cen­su­rar qual­se­vol debat. Men­tres­tant, l’inde­pen­den­tisme ha pogut créixer essent capaç d’ima­gi­nar un futur en comú. És pre­ci­sa­ment per aquest motiu que, per pri­mera vegada, sem­bla que l’inde­pen­den­tisme podria con­que­rir l’alcal­dia de Bar­ce­lona. Una pos­si­bi­li­tat que no es podia arri­bar ni a ima­gi­nar deu anys enrere i que s’ha obert camí entre les colo­rai­nes de les ban­de­res i les pal­pi­ta­ci­ons sen­ti­men­tals.