El vot quirúrgic

La dar­rera onada d’elec­ci­ons sem­bla que ens ha con­ver­tit en uns experts de les sumes i les res­tes. I és que en les muni­ci­pals i en les euro­pees els resul­tats reve­len que la nos­tra soci­e­tat demos­tra estar hiperin­for­mada i que en cada elecció escull la pape­reta que més li convé. Si no, com es pot expli­car la victòria de Car­les Puig­de­mont? O la d’Ernest Mara­gall a Bar­ce­lona? O l’auge del PSC en detri­ment de les altres opci­ons del 155 que han que­dat com a resi­du­als a Cata­lu­nya? Aquests dar­rers dies les con­ver­ses gira­ven al vol­tant de divi­dir el vot. Gent amb posi­ci­ons pro­pe­res a l’esquerra votant el pre­si­dent a l’exili perquè es visi­bi­litzi a Europa la situ­ació d’injustícia que afecta el país. Votants del PDe­CAT esco­llint Mara­gall, exso­ci­a­lista, per asse­gu­rar la victòria inde­pen­den­tista a la capi­tal cata­lana. I a cada muni­cipi la seva sin­gu­la­ri­tat per triar el can­di­dat. Són alguns dels exem­ples d’aquest vot quirúrgic que el ciu­tadà fa ser­vir per decan­tar les opci­ons polítiques cap a on més li con­ve­nen. Aquest tipus de vot també ha des­ta­pat una altra carac­terística: ha dei­xat molt mal­pa­ra­des les for­ma­ci­ons que són més mino­ritàries. En alguns con­sis­to­ris on es pre­sen­ta­ven fins a deu for­ma­ci­ons la repre­sen­tació dels par­tits ha que­dat reduïda a la mei­tat. Són temps con­vul­sos, però la ciu­ta­da­nia demos­tra que hi ha moments que fa ser­vir més el cap que el cor.