Mercadeig

No sé si sem­pre ha estat així. Però cada vegada que segueixo unes nego­ci­a­ci­ons –espa­nyo­les, autonòmiques o muni­ci­pals– em quedo sor­presa del mer­ca­deig que hi ha. Els par­tits en comp­tes de pen­sar en l’interès gene­ral es dedi­quen a fer poli­ti­que­ria. Només ente­nen la gover­na­bi­li­tat com una manera d’obte­nir el millor tall del pastís. Uns ofe­rei­xen suport a algun can­di­dat no per vin­cu­lació d’idees sinó amb l’objec­tiu que no gover­nin els que odien; altres con­di­ci­o­nen el suport al gua­nya­dor només a rebre més fons per a les seves comu­ni­tats; els que s’han esta­ve­llat volen com­par­tir el pastís del poder pot­ser per no caure més... Gover­nar amb aquest puzle és una missió impos­si­ble i per a alguns una missió temerària que els pas­sarà fac­tura.