2.262 vides

Aquesta és la xifra de per­so­nes que van morir l’any pas­sat al mar Medi­ter­rani, inten­tant arri­bar a ter­res euro­pees. Són dades que faci­lita Pro­ac­tiva Open Arms, orga­nit­zació cata­lana que res­cata per­so­nes al mar, mol­tes vega­des d’una mort gai­rebé segura. El nom­bre són 2.262, però son mol­tes més vides que s’enfon­sen en aquest gran cemen­tiri en què s’ha con­ver­tit el mar Medi­ter­rani. Amb l’arri­bada del bon temps els tra­fi­cants de per­so­nes espe­ren fer l’agost i començar a fer sal­par embar­ca­ci­ons de dub­tosa segu­re­tat. És un dels nego­cis més lucra­tius d’avui en dia: cobrar per un viatge que mol­tes vega­des no arriba a destí. I és que la ruta del mar Medi­ter­rani s’ha con­ver­tit en la més mortífera del món, segons les ONG, i a la zona del Medi­ter­rani cen­tral, a Malta i a Itàlia, con­ti­nuen arri­bant embar­ca­ci­ons cada dos o tres dies. La política de migració de la Unió Euro­pea bri­lla per la seva absència. Fa poques set­ma­nes el vai­xell de l’orga­nit­zació Open Arms va arri­bar al port de Nàpols amb l’objec­tiu de ser un espai obert a la ciu­ta­da­nia i sen­si­bi­lit­zar la població sobre aquest drama huma­ni­tari. En vista del nom­bre d’embar­ca­ci­ons –i les imat­ges col­pi­do­res que arri­ben des d’altres fron­te­res tan­ca­des del pla­neta–, Open Arms des­a­fia els governs euro­peus i reprèn les seves ope­ra­ci­ons. “Abans pre­sos que còmpli­ces”, afirma el seu fun­da­dor, Òscar Camps. El des­a­fi­a­ment d’un home davant dels qui per­me­ten aquest drama huma­ni­tari.