Perdem la llengua?

El recent repor­tatge de 30 minuts sobre la llen­gua cata­lana va gene­rar un debat que ha sigut bas­tant posi­tiu. Val a dir que hi ha una per­cepció ambi­gua res­pecte a la salut de la llen­gua. Per un cos­tat la feina que fan els volun­ta­ris lingüístics, les enti­tats i evi­dent­ment les admi­nis­tra­ci­ons fa créixer el nom­bre real de par­lants. Per­so­nes de famílies on el català ens era total­ment aliè som reclu­tats com a par­lants nous. Podem dis­cu­tir si la qua­li­tat del nos­tre català és sufi­ci­ent o si en fem un ús social ampli, però és indis­cu­ti­ble que el català creix i suma nous par­lants espe­ci­al­ment als bar­ris on les famílies cata­la­no­par­lants són mino­ritàries.

Ara bé, aquesta per­cepció (per­so­nal i que reflec­teix una rea­li­tat ter­ri­to­rial molt limi­tada) és contrària a una altra rea­li­tat. El català està dei­xant de ser una llen­gua vehi­cu­lar en alguns àmbits. Un exem­ple és com està retro­ce­dint el català a l’àmbit de la política com a llen­gua vehi­cu­lar. Per un cos­tat, el PP ha uti­lit­zat el cas­tellà al Par­la­ment amb la intenció de fer talls per als mit­jans de comu­ni­cació d’àmbit esta­tal, ja que con­si­dera la política cata­lana com a sub­sidiària de l’espa­nyola i trans­met la idea que el català és una llen­gua sub­sidiària del cas­tellà. Per un altre, ens tro­bem Ciu­ta­dans que té el clar objec­tiu de fer que el català des­a­pa­re­gui com a llen­gua útil, fent del cas­tellà la llen­gua vehi­cu­lar de la seva acció par­la­mentària.

No és res nou, el PP i Cs tenen com a objec­tiu acon­se­guir que el català sigui una llen­gua domèstica i folk­lo­rit­zada sense pres­tigi ni valor social. Però el que més em pro­du­eix per­ple­xi­tat és com polítics de par­tits de tra­dició cata­la­nista, com el PSC o comuns, es rela­xen i ells també pas­sen al cas­tellà. En alguns casos per no fer cap esforç per par­lar el català, en altres sim­ple­ment per como­di­tat i en altres per fer un cert joc per­vers lingüístic perquè cre­uen que adqui­rei­xen sim­pa­ties per votants cas­te­lla­no­par­lants. Jo en seria un prin­ci­pal bene­fi­ci­ari de sumar-me a aquest joc d’aban­do­nar el català com a llen­gua vehi­cu­lar de la política. Un dipu­tat inde­pen­den­tista, cas­te­lla­no­par­lant i que per­ta­nyia a la branca del PSC menys cata­la­nista, podria fer-ne ús com a cons­trucció i apro­fun­di­ment del meu per­so­natge polític, per no dir que com tot­hom em desen­vo­lu­pa­ria molt millor en la meva llen­gua materna. Però si ho fes aju­da­ria a la subs­ti­tució del català pel cas­tellà.

Si una llen­gua perd el seu valor com a llen­gua vehi­cu­lar en espais on ho era, és molt més fàcil que es pro­du­eixi la subs­ti­tució lingüística. Pot­ser l’àmbit de la política en nom­bre d’usu­a­ris en som pocs, però la trans­cendència i pro­jecció social i el pres­tigi que té que el català sigui la llen­gua vehi­cu­lar de la política cata­lana trans­cen­deix el nom­bre de par­lants que l’uti­lit­zem en aquest àmbit.