La mala vida

Pot­ser l’any que ve sor­tirà algun report estadístic que con­clourà que com més va menys delic­tes hi ha a Cata­lu­nya, i que la culpa és dels mit­jans de comu­ni­cació que no paren de donar males notícies, però que la delinqüència aug­menta sense atu­ra­dor ho sap tot­hom i és pro­fe­cia, perquè s’ha de ser molt curt o polític per no haver-ho vist venir. Estem pagant les con­seqüències de les idees equi­vo­ca­des que són el subs­trat de les males deci­si­ons pre­ses des de fa molts anys. Des del Codi Penal fins a la tutela de menors que hau­rien de ser repa­tri­ats a cals seus pares a l’ins­tant que apa­rei­xen. I com que tot pot empit­jo­rar, ara la Gene­ra­li­tat pro­jecta apli­car el que en diu mesu­res penals alter­na­ti­ves, és a dir no tan­car a la presó els qui tenen con­dem­nes de fins a tres anys per una sèrie de delic­tes que inclo­uen l’ano­me­nada violència de gènere –tant que costa apar­tar un mal­trac­ta­dor de la seva víctima; doncs mira, ara cos­tarà més–. L’impor­tant és la reha­bi­li­tació, diuen. I un be negre, la presó ser­veix per cas­ti­gar, per això hi ha la pro­por­ci­o­na­li­tat de la pena, i per impe­dir la rein­cidència; si algun pres vol can­viar de vida, que no li’n pri­vin de cap manera, però que no donin la reha­bi­li­tació per des­comp­tada. No hi ha solu­ci­ons poli­ci­als, diuen. El que no pot fer la poli­cia és erra­di­car el mal del món, però si tan sols l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es decidís a apli­car l’orde­nança de civisme, que tant van repro­var les llu­me­ne­res de l’opinió publi­cada, ja hi gua­nyaríem alguna cosa. Fa falta gent deci­dida a per­se­guir els delinqüents; no fer-ho és enco­rat­jar-los.