Opinió

A la tres

Tàctica... o covardia?

“El PSOE volia una investidura ‘low cost’ o forçar unes noves eleccions, tot i el risc?

Pedro Sánchez va anar a la inves­ti­dura sense un acord. Tot­hom tenia clar que o hi havia un mira­cle o la pri­mera votació, la de dimarts, seria fallida. I tal com ha anat tot ple­gat aquesta set­mana, sem­bla que en caldrà un de ben gran, de mira­cle, per evi­tar, aquest mig­dia, una inves­ti­dura fallida i que ens n’anem de vacan­ces amb els deu­res per fer per inten­tar una nova inves­ti­dura al setem­bre amb la intenció d’evi­tar les elec­ci­ons al novem­bre. Ara, men­tre hi ha vida...

El que no queda clar és el perquè Sánchez es va arris­car a una inves­ti­dura fallida. Ell per­so­na­ment s’ha reu­nit amb el PP i Cs per dema­nar-los l’abs­tenció, cosa que sabia impos­si­ble. I amb Pablo Igle­sias per ini­ciar una nego­ci­ació que, com a mínim, ha estat estra­nya. Que si suport des de fora, que si govern de col·labo­ració, que si de coa­lició però sense tu, que si, ahir mateix, coa­lició però només cedint la mor­ra­lla... Però, conei­xent el fun­ci­o­na­ment del PSOE en la seva llarga història, és real­ment impro­ba­ble que tot ple­gat no obe­eixi a una tàctica pre­con­ce­buda. Pot ser que intenti ser inves­tit gratuïtament, és a dir, que la resta de grups con­si­de­rin que unes noves elec­ci­ons els per­ju­di­ca­rien i que, final­ment, doncs sigui millor donar un sí o una abs­tenció a canvi de ben poca cosa. També pot ser que el PSOE pensi que una repe­tició li supo­sa­ria, com al PP el 2016, un rèdit elec­to­ral en ser vist com qui ho ha inten­tat. Però suposo que ja ha cal­cu­lat que la dreta n’ha après i que en una repe­tició podria ser que en algu­nes províncies del cen­tre de l’Estat un dels tres inte­grants del tri­fac­hito no es pre­sentés, o dos fes­sin una coa­lició pre­e­lec­to­ral, o...

L’altra opció és que Pedro Sánchez sigui la versió soci­a­lista de Mari­ano Rajoy i que la covar­dia política no li per­meti afron­tar el pro­blema més greu que té a hores d’ara l’Estat espa­nyol, Cata­lu­nya. Qui dia passa, any empeny. Segueixo cobrant 82.978,56 euros anu­als i el que vin­gui ja s’ho farà. No fos que un pacte amb Podem obrís la porta a una reforma del Codi Penal que per­metés treure el pro­blema català de la judi­ci­a­lit­zació i tor­nar-lo a la política i, ostres, això no ho pogués supor­tar ni el PSOE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia