Viatge a Islàndia

Deci­dir la des­ti­nació d’un viatge forma part de l’aven­tura. D’opci­ons n’és ple el catàleg i la il·lusió d’anar o tor­nar a llocs mera­ve­llo­sos és llarguíssima: valo­rem Austràlia, el Japó, la costa oest dels Estats Units... però final­ment optem per Islàndia. I triem aquesta illa escan­di­nava, bàsica­ment, perquè ens esti­mula veure la natura que sem­bla espec­ta­cu­lar i, alhora, perquè en l’àmbit cli­ma­tològic ens endin­sa­rem en un país més fresc i perquè és un viatge amb una distància prou curta: unes qua­tre hores de vol. Un cop fem la tria, el gran moment és com­prar el bit­llets d’avió: quan els tens podríem dir que el viatge ja ha començat a ser rea­li­tat i no sol haver-hi marxa enrere. Tot seguit, ini­ciem la cerca de les millors excur­si­ons, dels hotels, com­prar una guia, convé escol­tar con­sells dels que hi han anat i, ho vul­guis o no, comen­ces a crear expec­ta­ti­ves fins que arriba la vigília i és moment de fer la maleta. La con­signa és clara: roba de tar­dor, quasi d’hivern.

I cap a l’aero­port. La part bona de sor­tir a la mati­nada és que t’estal­vies les cues. Quan tot just ens enlai­rem, em con­necto al wifi de l’avió. Així, puc anar con­sul­tant les xar­xes soci­als i saber com van les vacan­ces –sem­pre radi­ants, llu­mi­no­ses i amb cares d’ale­gria– dels amics, cone­guts i salu­dats. Arri­bem sense tur­bulències i a l’hotel s’albira aquell moment màgic. Cer­ta­ment, obrir la porta de l’habi­tació és d’aquells ins­tants litúrgics, tot espe­rant que les fotos del web cor­res­po­nent no siguin exa­ge­ra­des. Tot bé. Des­fem male­tes i anem a fer un tomb per Reyk­javík: una capi­tal petita, agra­da­ble i avançada.

L’endemà comen­cem les excur­si­ons: lle­var-se d’hora, anar ben pre­pa­rat i fer mol­tes fotos és el somni de qual­se­vol turista i ens posem en marxa cap al Cer­cle Dau­rat. Sen­sa­ci­o­nal! I seguim amb una visita a la península de Sna­e­fells­nes i, un dia després, fem l’excursió a la costa sud de l’illa. Ens rela­xem una mica però, és clar, cal apro­fi­tar i tas­tar la gas­tro­no­mia local (boníssim, com a tot arreu, si esculls els res­tau­rants) i fem algu­nes excur­si­ons més cur­tes (anem al Blue Lagoon, veiem les bale­nes, visi­tem un museu i ens endin­sem en una cova increïble). Per al final ens dei­xem un plat fort: el gla­ciar Lagoon.

I tot s’acaba i comen­cem a fer les con­clu­si­ons: 1) Islàndia és un país amb una natu­ra­lesa extra­or­dinària (la pròxima cimera sobre l’emergència climàtica s’hau­ria de cele­brar en ter­ri­tori islandès i par­lar amb els seus ciu­ta­dans abans de nego­ciar). 2) Evi­dent­ment, ens hem tro­bat cata­lans i, com era d’espe­rar, se’ns han adreçat en sen­tir-nos par­lar. i 3) El balanç del viatge és –cos­tarà que algú us digui el con­trari, vagi on vagi– boníssim: Islàndia val molt la pena; és car, però ja se sap; ens ho hem pas­sat d’allò més bé; ens ha fet bas­tant bon temps; hem des­con­nec­tat un munt; no ens ha afec­tat cap vaga de l’aero­port del Prat i, és clar, estem una mica can­sats. Ah, i hem por­tat uns rega­lets –no calien, però mai fan nosa. Un cop ubi­cats de nou a casa i, abans que s’acabi pro­hi­bint el turisme, comen­cem a rumiar on ani­rem pròxima­ment.