Prada hissa la no-violència

Pot­ser no té el pes ni el sim­bo­lisme que tenia en ple fran­quisme o durant els anys de pujo­lisme, però la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, que enguany fa 50 anys, manté l’aura de cita ine­lu­di­ble. Aquí, en ple agost, s’hi han covat de sem­pre fets ben relle­vants, perquè es presta a la reflexió pau­sada i la posada en comú de pro­jec­tes. Els exem­ples són innu­me­ra­bles. L’exdi­ri­gent de Terra Lliure Pere Bas­compte, encara exi­liat, va cer­ti­fi­car des d’aquí, el 1991, que dei­xa­ven les armes; el mateix any que el bisbe Deig hi recla­mava una con­ferència epis­co­pal cata­lana. Jordi Pujol va anun­ciar el 1999 a Prada que con­vo­cava elec­ci­ons, i aquí va ser on el 2009 s’enlai­ra­ria la con­sulta d’Arenys de Munt després que l’expre­si­dent Mara­gall hi signés a favor. També a Prada va pren­dre volada política i mediàtica la gran Diada del 2012, i el 2016 la idea d’un referèndum que JxSí no pre­veia, i que un any després aca­ba­ria en l’1-O.

Fidel a aquest rol històric, Quim Torra –que el 2018 ja va ser el pri­mer pre­si­dent a anar-hi en 14 anys–enguany hi ha pro­nun­ciat una con­ferència de pri­mer ordre, que obre el curs polític i mar­carà el debat a Cata­lu­nya els pro­pers mesos. Grans titu­lars a banda, ha dei­xat dit que el futur s’enca­mina cap a la mobi­lit­zació no-vio­lenta. Apun­tin, perquè es cou això. El pre­si­dent va citar Gene Sharp, teòric que havia citat la vigília l’excon­se­ller Josep Huguet en esbos­sar un pos­si­ble full de ruta. La revista de la Fun­dació Irla, que ell va pre­si­dir, dedi­carà el pro­per monogràfic a la no-violència. També l’ANC ha exhi­bit aquí un docu­men­tal sobre la lluita pacífica i Òmnium ha orga­nit­zat jor­na­des for­ma­ti­ves en la deso­bediència civil, que el Suprem en una sentència del 2009 va con­si­de­rar eina legítima i no per­se­gui­ble. Amb el Canigó de fons, on si no, la uni­tat estratègica comença a posar el tren a la via. Atents.