Gràcia mor d’èxit?

Sobre­va­lo­rada? Des­bor­dada? La festa major de Gràcia, amb pre­go­ne­res excep­ci­o­nals, un munt d’acti­vi­tats i una fei­nada del veïnat que sem­pre és d’admi­rar, té enguany alguns punts fos­cos: dues agres­si­ons sexu­als, l’acte vandàlic al guar­ni­ment de la plaça del Nord i el foc (inten­ci­o­nat?) al car­rer de la Lli­ber­tat, pot­ser com a metàfora del temps que vivim. Que res de tot això torni a pas­sar hau­ria de ser pri­o­ri­tari per a l’any vinent. Dei­xant de banda les habi­tu­als flai­res de pixum per molt esforç que hi posi el ser­vei de neteja, també cal­dria rumiar sobre la gestió del volum de visi­tants, que han con­ver­tit Gràcia en una Venècia sense canals. La festa major està morint d’èxit? Un amic del car­rer del Progrés sor­tia cada matí de casa amb el con­tracte de llo­guer per poder acce­dir-hi al ves­pre sense pro­ble­mes. Les cues per veure’n el guar­ni­ment gua­nya­dor, el de Harry Pot­ter, eren més llar­gues que les de l’estrena de les pel·lícules del mag de Hogwarts! Gràcia forma part de les acti­vi­tats mediàtiques a l’agost. Hi va gent de tot arreu i viu un procés paral·lel al de Bar­ce­lona amb el turisme. Ha gua­nyat en nom i en ingres­sos, i ha per­dut l’alè d’una festa com la d’altres llocs, on petits i grans es conei­xen, juguen, com­par­tei­xen i ballen fins tard i sense por. Que, pot­ser, una festa popu­lar hau­ria d’apli­car una entrada mínima per evi­tar que part del veïnat, i dels visi­tants, n’acabi fas­ti­gue­jat?