L’exemple de Conxita Grangé

La seva ha estat una existència que es podria resu­mir amb parau­les com ara com­promís o per­sistència. En uns temps, els actu­als, en què la bana­lit­zació de l’extrema dreta ja arriba a nivells irres­pi­ra­bles, figu­res com la de Con­xita Grangé sim­bo­lit­zen un dels últims refe­rents de dig­ni­tat a què afer­rar-se davant d’un pano­rama que esgar­rifa. Cal des­ta­car, d’entrada, que com a super­vi­vent d’un camp de con­cen­tració nazi ha rei­vin­di­cat la memòria. Les atro­ci­tats que ella va viure, i patir, les ha expli­cat tant com ha vol­gut, sobre­tot entre aquells que ja les veuen com una cosa llu­nyana i difusa. Però Con­xita Grangé és també exem­ple de lluita. Perquè davant el fei­xisme, no hi valen ni eufe­mis­mes ni con­tem­po­rit­zar. Se’l com­bat, i punt.