Els grans oblidats

“La nos­tra casa es crema. Lite­ral­ment. L’Amazònia, pulmó del nos­tre pla­neta que pro­du­eix el 20% del nos­tre oxi­gen, està en fla­mes. És una crisi inter­na­ci­o­nal”, va piu­lar Emma­nuel Macron. El líder francès es va obli­dar que l’Amazònia és molt més que un pilar de l’equi­li­bri climàtic. És també una de les exten­si­ons més grans de ter­ri­to­ris indígenes del pla­neta. Hi ha al vol­tant de 400 pobles indígenes. Però d’ells Macron no en va par­lar, ni el G7 els aju­darà, perquè són un escull per tots aquells que puguin obte­nir bene­fi­cis amb els incen­dis, perquè les àrees des­fo­res­ta­des i sense comu­ni­tats indígenes poden con­ver­tir-se en zones útils per a la mine­ria, cria o cul­tiu. A l’Ama­zo­nes, doncs, també es cre­men, com sem­pre, els drets dels més dèbils, en aquests cas, dels pobles indígenes.