Furts misteriosos

En temps de crisi s'acti­ven colles de lla­dres que s'espe­ci­a­lit­zen en el furt sis­temàtic de deter­mi­nats mate­ri­als, com les que es dedi­quen a man­lle­var bobi­nes qui­lomètri­ques de coure o les que posen el focus en les tapes de ferro colat dels desaigües. Són recon­ver­si­ons labo­rals car­re­ga­des de lògica econòmica, perquè aques­tes matèries pri­me­res i d'altres tenen bona sor­tida en el mer­cat negre. Dar­re­ra­ment, però, s'hi ha afe­git una espe­ci­a­li­tat, la ren­di­bi­li­tat de la qual no sé tro­bar: la sos­tracció de mate­rial d'esglésies i ermi­tes de poblets. L'última que han robat en poc més d'un mes ha estat la mare­dedéu de la Font Santa de Jafre, que s'afe­geix a les des­a­pa­ri­ci­ons d'imat­ges a Cis­te­lla, Vila­fant, Sant Llo­renç de la Muga, Bàscara i Cassà de Pelràs, i una cam­pana de Quart. Com que són objec­tes amb valor sen­ti­men­tal i històric, però sense cap atrac­tiu per als tra­fi­cants d'objec­tes d'art, l'interès s'ha de bus­car en un altre cantó. Els anti­cle­ri­cals espe­cu­len que es tracta d'una mena d'alçament de béns, que les esglésies locals ama­guen el mate­rial per por que des del Vaticà els el facin empe­nyo­rar per pagar les des­pe­ses que com­porta el reci­tal de pede­ras­tes, però em sem­bla que el mòbil és més gene­ral i laic. Sabent que els governs dedi­ca­ran tots el diner que tenen i el que no tenen a aju­dar governs des­as­tro­sos i bancs arruïnats, però no pas la gent nor­mal, s'han de bus­car alter­na­ti­ves a la des­es­pe­rada. El recurs de com­prar lote­ria s'està esgo­tant per falta de xava­lla –la recap­tació de l'ONCE ha bai­xat un 14,5%–, i pràcti­ca­ment només queda agen­ciar-se una imatge de mare de déu o de sant, seguint els exem­ples d'èxit del con­se­ller Fran­cesc Bal­ta­sar, que va acon­se­guir que la More­neta fes ploure, i del pre­si­dent Lula da Silva del Bra­sil, que va dema­nar a Déu just tot al con­trari, que parés les plu­ges que van dei­xar São Paulo ben negat.