Hong Kong, un mirall?

Aquests últims mesos hi ha un estat gene­ra­lit­zat de desànim en l’inde­pen­den­tisme. Des de l’octu­bre del 2017, pas­sant per la gestió dels resul­tats del 21-D, les coses no s’han fet bé. La repressió és un gran ate­nu­ant que ens fa ser més com­pren­sius. La bata­lla par­ti­dista, però, ens indigna. El pre­si­dent Puig­de­mont defensa una “direcció ali­ada” que mar­qui la ruta a seguir. Sigui quina sigui la via, cal que hi hagi con­sens en els objec­tius a curt i mitjà ter­mini. Pro­pos­tes con­cre­tes i pac­ta­des amb actors des­ta­cats de la soci­e­tat civil. Ja hi ha un mínim comú deno­mi­na­dor, però és massa abs­tracte: diàleg, con­fron­tació i no renun­ciar a la uni­la­te­ra­li­tat. Tor­nar a l’1 i al 3 d’octu­bre. No n’hi ha prou, però és el refe­rent. Les acci­ons més con­tun­dents poden ser efec­ti­ves, però també poden fer min­var el suport social. Entre el 70 i el 80% dels cata­lans volen resol­dre el con­flicte votant i tro­ben injusta la presó. El camí? Lluita no-vio­lenta pels drets fona­men­tals. És ine­vi­ta­ble que Hong Kong ens faci pen­sar en la nos­tra situ­ació i segur que podem apren­dre coses de les mobi­lit­za­ci­ons i de la res­posta del govern i de la Xina, però les cir­cumstàncies són dife­rents. Ahir l’arrest d’acti­vis­tes per orga­nit­zar mani­fes­ta­ci­ons era vist “extre­ma­da­ment pre­o­cu­pant” per la Unió Euro­pea. Es refe­rien a Hong Kong, és clar! La nos­tra és la via cata­lana i, si la repressió ens fa més forts i apro­fi­tem la majo­ria par­la­mentària, ens en sor­ti­rem. “Només” cal no equi­vo­car-nos i assu­mir que va per llarg.