“Nosaltres”

Una idea es pro­paga pel món occi­den­tal: recu­pe­rar el “nos­tre” país per a “nosal­tres”. Tant ho fan, posem per cas, Trump com Ale­xan­der Gau­land, un dels líders de la for­mació Alter­na­tiva per Ale­ma­nya, que, dupli­cant els vots, acaba d’obte­nir uns resul­tats excel·lents a les elec­ci­ons de Bran­den­burg i Saxònia i s’ha con­ver­tint en la segona força política a cada regió sense impor­tar els vin­cles nazis de part dels seus diri­gents. La idea és molt sim­ple (tant com la supo­sició que els cul­pa­bles dels mals d’un país són els immi­grants i els pobres, que, con­si­de­rats uns inep­tes o uns incapaços, son trac­tats com una càrrega) men­tre que allò com­plex és el fet que s’hi adhe­rei­xin aquells que són a un pas de ser exclo­sos, si és que no ho estan, del “nosal­tres”: per­so­nes ori­ginàries d’altres llocs que cre­uen que peri­lla la situ­ació a la qual han acon­se­guit arri­bar; d’altres que han per­dut la feina o als quals se’ls ha fet defi­ni­ti­va­ment precària; o, pel que fa a Ale­ma­nya, antics habi­tants de l’RDA que sen­ten frus­tra­des les seves expec­ta­ti­ves després de la uni­fi­cació del país. De què deuen tenir por? De no for­mar part del “nosal­tres”, encara que sigui de “segona”.

És així que el capi­ta­lisme per­se­vera perquè, a més de per­pe­tuar desi­gual­tats i misèria, imposa un indi­vi­du­a­lisme (se salvi qui pugui) dis­fres­sat amb un “nosal­tres” fals perquè és exclo­ent. Deia John Ber­ger que el capi­ta­lisme finan­cer ha empre­so­nat el món i que empra tots els mètodes per man­te­nir-nos en l’aïlla­ment i així tallar el vin­cle de la vida de cada per­sona amb la història, amb l’herència humana, amb la terra i amb un futur comú. Hi afe­gia que, pre­so­ners tots, actu­a­rem com a éssers lliu­res exer­cint la soli­da­ri­tat mun­dial (el “nosal­tres” ver­ta­der) amb ges­tos locals, cap dels quals, menys­pre­a­ble i encara menys si és petit. Res a per­dre i tot per gua­nyar.