Pedro Sánchez

En la crisi del PSOE del 2016, Pedro Sánchez va lliu­rar la seva acta de dipu­tat i va dei­xar vacant el seu escó hores abans de la votació d’inves­ti­dura de Mari­ano Rajoy. Després de la pèrdua de poder orgànic al par­tit, Pedro Sánchez va fer una gira amb el seu Peu­geot 407 en què va visi­tar mili­tants de base en dife­rents punts d’Espa­nya. A tots els deia que més aviat que tard seria pre­si­dent del govern. Ningú se’l creia. També li va dir molt con­vençut a Car­les Puig­de­mont quan el va visi­tar a la Gene­ra­li­tat. En la roda de premsa poste­rior al Palau li vaig pre­gun­tar: “Vostè serà pre­si­dent?” Em va mal­mi­rar. “Ho dubta?”, em va con­tes­tar. Mai havia vist un polític tan segur d’ell mateix enva­len­tir-se en hores bai­xes. Des de lla­vors, Sánchez va per­dre unes elec­ci­ons gene­rals davant Rajoy. Va ser menys­tin­gut pels barons del seu par­tit, inclòs per Felipe González, que encara no li dona la seva bene­dicció ofi­cial, i va caure en les enques­tes de cre­di­bi­li­tat i de popu­la­ri­tat.

En hores bai­xes va pre­sen­tar la moció de cen­sura en con­tra de Rajoy i la va gua­nyar, ja que va acon­se­guir posar d’acord gai­rebé tots els par­tits en con­tra de Rajoy i convèncer-los que era urgent que Mari­ano Rajoy sortís del govern. Va tar­dar i va con­vo­car elec­ci­ons per al 28-A. Les va gua­nyar sense majo­ria i heus aquí que des d’ales­ho­res ha acon­se­guit divi­dir els par­tits que el van aju­dar a treure Rajoy de La Mon­cloa. Ha divi­dit Ciu­ta­dans, uns a favor de donar suport al PSOE i uns altres, en con­tra. Per la mateixa raó ha divi­dit Uni­des Podem i ha des­mun­tat el Par­tit Popu­lar, i fins i tot l’inde­pen­den­tisme català, amb ERC favo­ra­ble a una abs­tenció i JxCat en con­tra de la seva pro­cla­mació en la inves­ti­dura.

L’his­to­rial polític de Pedro Sánchez el fa un polític dife­rent. De tot ple­gat li queda la demos­tració –fet que no serà gaire difícil– de poder ense­nyar davant d’una pro­ba­ble repe­tició d’elec­ci­ons el dia 10 de novem­bre que l’Estat espa­nyol és un caos. Que cal votar-lo a ell o el país se’n va a la ruïna. Una estratègia que fins ara li ha anat de cara i que com­porta molt de risc en uns moments en què la incer­tesa està a l’ordre del dia.