Catalunya, del 28-A al 10-N

En l’anàlisi cap al 10-N convé revi­sar el 28-A, quan es va plan­te­jar una clara dis­jun­tiva: o Pedro Sánchez pre­si­dent, o un govern de coa­lició de totes les dre­tes amb el PP, Cs i Vox pre­si­dit per Pablo Casado o Albert Rivera. Doncs bé, a Cata­lu­nya aquesta segona opció de l’ano­me­nat popu­lar­ment tri­fac­hito va reco­llir la inson­da­ble xifra de 7 dipu­tats dels 48 en dis­puta. Apro­xi­ma­da­ment el 20% dels vots. Ja sé que això no vol dir que el 80% res­tant fos tot par­ti­dari de Sánchez, però sí m’atre­veixo a plan­te­jar que 4 de cada 5 votants eren total­ment con­tra­ris a la coa­lició de dre­tes. I, per tant, el fracàs de l’única opció alter­na­tiva que repre­sen­tava el líder del PSOE pot tenir pro­fun­des con­seqüències el 10-N en el repar­ti­ment d’aquest 80%. El 28-A, amb una par­ti­ci­pació de més del 77%, les urnes també van dei­xar clar que l’objec­tiu per la inde­pendència i la República con­ti­nu­ava fer­ma­ment ins­tal·lat en la soci­e­tat cata­lana, donant una victòria històrica de 15 dipu­tats a ERC i un total de 22 dels 48 dipu­tats van ser inde­pen­den­tis­tes. I cal sumar els més de cent mil vots del Front Repu­blicà per­duts per l’inde­pen­den­tisme perquè no es van poder capi­ta­lit­zar en escons. També cal des­ta­car la recu­pe­ració d’un PSC que va tenir com a motor un Pedro Sánchez que feia veure que apos­tava per les esquer­res i era favo­ra­ble a la nego­ci­ació per resol­dre el con­flicte polític amb Cata­lu­nya. I final­ment, els cata­lans van reti­rar una bona part de la con­fiança als socis de Podem –En Comú Podem– que havien gua­nyat les elec­ci­ons del 15 i del 16 amb el malmès Xavier Domènech al cap­da­vant, i que el 28-A van que­dar rele­gats a ter­cera força empa­tada amb la quarta de JxCat. El 10-N les alter­na­ti­ves con­ti­nuen sent les matei­xes: Sánchez o tri­fac­hito. Però ara el líder soci­a­lista ha ense­nyat les car­tes: aposta libe­ral i 155 per a Cata­lu­nya. Un per­fil per fur­tar vots a Cs. Això a la resta de l’Estat, però veu­rem com ho entoma l’elec­to­rat del PSC. No crec que el tri­fac­hito gua­nyi adep­tes a Cata­lu­nya, però una part dels votants poden fer pagar al PSC aquest viratge del seu voraç cap de files, i als comuns la inca­pa­ci­tat per for­jar un govern d’esquer­res que evités la nova amenaça de la dreta extrema. Amb aquest esce­nari i la sentència de l’1-O impac­tant en la cam­pa­nya, ves que l’inde­pen­den­tisme aquest cop no només gua­nyi sinó que arrasi. L’opor­tu­ni­tat està ser­vida.