Nou detinguts i una derrota

El pit­jor que li pot pas­sar, a un sis­tema judi­cial, és per­dre la cre­di­bi­li­tat. La soci­e­tat con­fia a jut­ges i fis­cals l’encàrrec de reconèixer els drets dels indi­vi­dus, valo­rar amb neu­tra­li­tat les seves actu­a­ci­ons i apli­car el dret sobre les seves con­duc­tes. Però quan la justícia obvia els drets de les per­so­nes, no valora amb neu­tra­li­tat les con­duc­tes i no aplica el dret sinó que el força fins a límits gro­tes­cos, deixa de tenir la con­fiança de la soci­e­tat. I si ja no té el con­sens social, la justícia es con­ver­teix sim­ple­ment en una eina de part del poder.

La detenció dels nou inde­pen­den­tis­tes arriba en el moment més baix de la per­cepció de la justícia espa­nyola a Cata­lu­nya. Venim d’uns mesos on hem vist en directe un judici on els fis­cals retor­cen el relat dels fets per asse­nya­lar violència on no n’hi havia, on l’advo­ca­cia de l’Estat s’ali­nea en els argu­ments i fan­ta­sies de l’extrema dreta, on els guàrdies civils diuen que tenien por de les mira­des de la gent des­ar­mada a la qual col­pe­ja­ven, i on el jutge vol apa­ren­tar una imatge de neu­tra­li­tat que resulta ine­xis­tent quan mani­o­bra per impe­dir que un euro­di­pu­tat electe pugui reco­llir l’acta i quan impe­deix el visi­o­nat simul­tani dels vídeos que posa­rien en ridícul la versió acu­sa­dora dels poli­cies. La cúpula de la justícia espa­nyola es va posar al cap­da­vant de la cro­ada con­tra la volun­tat de molts cata­lans d’exer­cir l’auto­de­ter­mi­nació, i en la cro­ada s’han dei­xat la cre­di­bi­li­tat.

Han detin­gut nou per­so­nes, com abans es va dete­nir Tamara, i a set d’ells se’ls apli­quen aquests dies mesu­res d’excepció sota l’acu­sació de ter­ro­risme. La fis­ca­lia espa­nyola s’ha afa­nyat a dis­tri­buir una nota i la Guàrdia Civil uns vídeos amb la idea de reforçar mediàtica­ment el cas, vul­ne­rant qual­se­vol prin­cipi de pre­sumpció d’innocència. Però de la lec­tura de la nota només es desprèn que l’acu­sació es basa en supo­sa­des con­ver­ses enre­gis­tra­des que no hem sen­tit, i en pro­duc­tes que podrien tenir molts altres usos que el de fabri­car explo­sius. En un altre moment, en la soci­e­tat cata­lana hau­ria espan­tat la pos­si­bi­li­tat que hi hagués un ger­men de violència política al seu inte­rior. Però venint d’on venim, el que espanta, o més aviat indigna, és la pos­si­bi­li­tat que això sigui un nou epi­sodi de violència judi­cial i repressió política. Aquesta és la veri­ta­ble i irre­ver­si­ble der­rota de qual­se­vol estat: quan una soci­e­tat ja no hi creu.