Tots serem sediciosos

La sentència del Suprem con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes de l’1 d’octu­bre no només és una ven­jança con­tra els inde­pen­den­tis­tes. Amb l’intent de fer un escar­ment a tot el movi­ment inde­pen­den­tista i crear por entre els acti­vis­tes i futurs líders, la sentència ha creat un ante­ce­dent molt perillós per a qual­se­vol acti­vista de qual­se­vol causa.

Tota la sentència, però en espe­cial la refe­rida a Jordi Cui­xart, troba un punt molt per­vers al vol­tant del que sig­ni­fica la deso­bediència civil. Asso­ci­ant qual­se­vol acte de deso­bediència civil al delicte de sedició està mar­cant tota lluita de tota mena com a puni­ble amb l’ordre de 10 anys de presó. N’hi ha d’homi­ci­dis, vio­la­ci­ons i agres­si­ons sexu­als i fins i tot de per­ti­nença a banda armada o de ter­ro­risme que han tin­gut con­dem­nes molt més lleus que les que els han cai­gut als líders inde­pen­den­tis­tes.

Fins ara la deso­bediència civil en aquest país, com la que poden estar fent els acti­vis­tes de la PAH en impe­dir un des­no­na­ment, o la que fan els vaguis­tes quan for­men un cordó davant de la poli­cia i impe­dei­xen l’accés a Mer­ca­barna o Mer­ca­ma­drid, podia estar penada amb delic­tes molt menors com deso­bediència, alte­ració de l’ordre públic o resistència a l’auto­ri­tat (delic­tes que poden tenir fins a un any de con­demna).

Després d’aquesta sentència, i en espe­cial l’apli­cada al Jordi Sànchez i en Jordi Cui­xart, sig­ni­fi­ca­ria que gai­rebé en totes les vagues gene­rals que es facin a par­tir d’ara, molts dels vaguis­tes poden ser encau­sats i penats per sedició. Sig­ni­fi­ca­ria que els qui fan resistència pacífica a un desa­llot­ja­ment els poden encau­sar i penar amb 10 anys de presó. Un sim­ple tall de car­re­tera, de vies, d’un car­rer o no obeir les ordres d’un poli­cia de forma col·lec­tiva, pot por­tar a penes més ele­va­des que els delic­tes penals més greus.

Tot i que molta gent que es pugui con­si­de­rar “d’ordre” cre­gui que cri­mi­na­lit­zar la dis­sidència al car­rer pot ser una bona notícia, s’obli­den que ells demà poden ser els que siguin dis­si­dents. Una sim­ple mani­fes­tació veïnal con­tra un equi­pa­ment que no es vol al barri en la qual es talli un car­rer i no s’obe­eixi la poli­cia muni­ci­pal pot aca­bar amb penes com aques­tes.

La sentència és un atac a la capa­ci­tat de lluita al car­rer, i per això els sin­di­cats cata­lans, inclo­sos UGT i CCOO de Cata­lu­nya, han sor­tit a denun­ciar-la. Un dels pro­ble­mes que genera la ven­jança de l’Estat espa­nyol sobre l’inde­pen­den­tisme no és només que ata­qui els drets civils i polítics dels inde­pen­den­tis­tes, és que dibuixa un con­junt d’eines i inter­pre­ta­ci­ons de la llei molt repres­si­ves, i que el poder uti­lit­zarà con­tra aquell qui li pla­gui.

I aquest lle­gat que està dei­xant la ven­jança de l’estat cap a l’inde­pen­den­tisme és un lle­gat auto­ri­tari que pati­ran tots els espa­nyols. Siguin o no inde­pen­den­tis­tes. Perquè tard o d’hora, tots en algun moment som dis­si­dents, i per tant, tots en serem, de sedi­ci­o­sos.