Keep calm
Duque, l’astronauta
El claustre universitari és el màxim òrgan de govern representatiu de la comunitat universitària. Ho diuen els estatuts, que s’adeqüen a la llei. I el claustre està compost per estudiants, professorat i personal d’administració, escollits democràticament per tots els estaments. Més pulcritud és impossible. I el claustre, doncs, de manera sobirana, sense interferències exteriors, debat i es pronuncia sobre els assumptes que considera oportuns. I el que decideix el claustre ho decideix, doncs, la universitat. Són les regles democràtiques.
Els claustres de les universitats catalanes han debatut i aprovat un manifest en contra de la sentència i a favor de la llibertat dels presos. Però el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, l’astronauta Pedro Duque, resulta que no creu en l’imperi de la llei ni en l’autonomia universitària, i fa cas i dona suport a uns professors que no són el claustre, sinó només uns professors, sense representació. I diu que “no es pot permetre que les idees d’uns quants es converteixin en la mordassa dels altres”. I exigeix que es retiri el manifest sense adonar-se que, la seva arenga, la podria firmar no pas ell, sinó qui creu en els valors democràtics. Duque voldria que algú (és igual la xifra, encara que siguin centenars: són individus sense entitat jurídica ni cobertura legal) imposés la seva veu a tota una universitat que diu el que ha de dir no pas perquè un individu ho imposi, sinó perquè el màxim òrgan de govern així ho estableix. Podríem dir que Pedro Duque, en fi, capgirant l’argumentari a partir de les seves pròpies paraules, afirma que no es pot permetre que uns quants professors vulguin imposar el silenci a tot un claustre. Seria la negació de la democràcia. Però no diu això, sinó tot el contrari. Si uns professors estan contra el claustre, tenen el dret de dir-ho, però no pas d’exigir el silenci del claustre. Que ho reclami un ministre d’Universitats és més que lamentable. És extremadament greu. Encara que sigui astronauta. Coneix els detalls de l’univers, però no pas els principis ètics de la universitat.
