25 anys de mangues

Ahir va tan­car l’antic Saló del Manga, ara cone­gut com a Manga Bar­ce­lona, amb un èxit que per­so­nal­ment encara em sorprèn, tot i que l’he anat seguint en les 25 edi­ci­ons que aquest any cele­bra. Tot ha anat a més: la gen­tada, les dis­fres­ses, la música, el men­jar i òbvi­a­ment els man­gues, amb cada cop més edi­to­ri­als que apos­ten per la his­to­ri­eta japo­nesa, amb molts títols que els afi­ci­o­nats conei­xen com també estan al cor­rent de tot allò que s’ha publi­cat al Japó i a l’Estat encara res­ten inèdits. Ara això no pot ser relle­vant a l’era d’inter­net, però fa 25 anys tenia el seu mèrit tenir aquesta infor­mació.

Aquesta gene­ració manga nas­cuda amb l’empenta del feno­men Bola de drac segueix tenint el seu espe­rit par­ti­ci­pa­tiu, i n’ha estat una prova l’alta par­ti­ci­pació en debats, con­cur­sos de tota mena i tallers. Res a veure amb les con­seqüències que molts adults van vati­ci­nar que tin­dria per als joves la lec­tura de manga, que con­si­de­ra­ven com un únic gènere dedi­cat a pro­moure la violència. Com va dir ahir el tra­duc­tor i intèrpret de japonès i gran espe­ci­a­lista en manga Marc Ber­nabé: “La violència del manga és la que hi ha al manga i els segui­dors ho tenen clar. La violència en el món fantàstic sol ser de natu­ra­lesa catàrtica.” Els matei­xos que qua­li­fi­ca­ven de vio­lent el manga fa 25 anys també vati­ci­na­ven que la moda dura­ria un parell d’anys. Grans pro­fe­tes!

Una altra crítica que a vega­des cau sobre el que és una fira comer­cial, però també un esde­ve­ni­ment cul­tu­ral que ha obert molts joves al conei­xe­ment a la cul­tura i la llen­gua japo­nesa, i que en molts casos els ha ofert un camí pro­fes­si­o­nal, és el seu caràcter mer­can­ti­lista i con­su­mista. És cert, però amb objec­ci­ons. El con­sum que fan els joves en manga o mar­xan­datge és gene­ral­ment fruit dels estal­vis. Molts dels assis­tents fa mesos que acu­mu­len en efec­tiu els regals de sant i ani­ver­sari per fer les seves com­pres. “Hi ha qui ha vin­gut amb la guar­di­ola”, em va expli­car un lli­bre­ter.