Acord de govern

L’abraçada entre Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias d’ahir després de sig­nar un pacte de govern demos­tra més encara la incon­veniència de les elec­ci­ons que han pre­ci­pi­tat en vint-i-qua­tre hores una entesa que ells matei­xos no van fer pos­si­ble en sis mesos. N’hi ha per cen­su­rar-los, enge­gar-los a pas­seig i dir-los de tot, però com que hi hagi govern, aquest govern, és en prin­cipi posi­tiu, refre­na­rem la indig­nació. O l’ajor­na­rem fins a veure els resul­tats de l’abraçada i del paper rubri­cat. Pedro Sánchez havia dit uns mesos enrere que no podria dor­mir tenint mem­bres d’Uni­des Podem al Con­sell de Minis­tres. Es veu que li feia por lle­var-se un matí i tro­bar-se que li havien fet la revo­lució social o con­vo­cat un referèndum a Cata­lu­nya. Ara tindrà el mateix Pablo Igle­sias, que lla­vors havia renun­ciat a ser ell minis­tre per faci­li­tar el pacte, asse­gut a la seva dreta, que és el lloc reser­vat al vice­pre­si­dent. O pot­ser és a l’esquerra, no domino el pro­to­col. Un vice­pre­si­dent subs­ti­tu­eix el pre­si­dent quan està absent. Podrà Pedro Sánchez dor­mir, viat­jar o fer vacan­ces tran­quil? A veure què diu el paper. A veure els somnífers que Igle­sias ha admi­nis­trat al pre­si­dent. Qui diu somnífers diu renúncies. Però bé, siguem posi­tius: millor aquest que un altre.

A la cerimònia de la sig­na­tura i l’abraçada s’hi va veure Jaume Asens, l’home de Pablo Igle­sias a Cata­lu­nya. Em vaig tran­quil·lit­zar una mica. Asens, sense ser inde­pen­den­tista, si més no decla­rat, advoca des del començament pel diàleg entre el govern de l’Estat i l’inde­pen­den­tisme per mirar de solu­ci­o­nar o encar­ri­lar el “con­flicte català”. Aquest diàleg, figura en el paper? Ho va poder com­pro­var Asens mirant-lo de reüll? Alguna cosa en diu. Ambi­gua, de manera rara i donant pei­xet a les tesis dures del PSOE, però alguna cosa en diu. El posi­ti­visme per damunt de tot. Ja hem rebut prou i sos­tin­guts dis­gus­tos. Abra­cem l’espe­rança. O for­cem-la.

El “diàleg” també el sol·licita amb insistència l’inde­pen­den­tisme. Jun­que­ras va dir durant el judici que ell i el seu par­tit es tro­ba­ven asse­guts per­ma­nent­ment en una “taula de diàleg” a l’altre cantó de la qual no hi havia ningú. Gabriel Rufián, el por­ta­veu del seu par­tit al Congrés, ha dit durant la cam­pa­nya que “amb aquest Pedro Sánchez” no hi ha res a par­lar. El Pedro Sánchez mace­rat per Pablo Igle­sias, li resulta més rao­na­ble? El pacte d’ahir entre els dos per­so­nat­ges neces­sita altres suports par­la­men­ta­ris i abs­ten­ci­ons per fer-se efec­tiu. Què farà ERC? Què, Junts per Cata­lu­nya? Laura Borràs, líder d’aquesta for­mació, sug­ge­ria que l’inde­pen­den­tisme tingués uni­tat d’acció, al Congrés... Hi haurà coin­cidència? La “política” que reclamàvem dona petits senyals de vida. Obser­vem-ne l’evo­lució.