Trial a Sant Feliu

Fa molts anys i molts anys vaig inten­tar prac­ti­car el trial però va durar poc, just el temps per cons­ta­tar que o no m’ho havien expli­cat bé o jo no ho havia entès. I és que per camins pla­ners, encara, però un cop arri­bats als sots i mar­ge­res, men­tre els altres prac­ti­cants en sor­tien amb la moto a sota i ells a sobre, el meu arte­facte i jo sem­pre acabàvem a la inversa. Allò era insos­te­ni­ble! L’arti­cle hau­ria començat millor si jo hagués jus­ti­fi­cat el divorci con­sig­nant una presa de consciència medi­am­bi­en­tal, però no: la moto i jo ens vam sepa­rar sen­zi­lla­ment perquè no ens enteníem. Qui sap si encara és viva, la meva expa­re­lla... Aquest cap de set­mana se cele­bra la desena edició dels Dos Dies de Trial Costa Brava, un premi per a motos vete­ra­nes. Ah, aque­lles Bul­taco, Mon­tesa i Ossa de pro­ducció cata­lana i que tant van millo­rar les pri­me­res mar­ques angle­ses! L’advo­cat colo­menc Joan Comas, pro­mo­tor de la cursa, em recorda que es van fer tan popu­lars que molta gent, sí, les tenia per a esbarjo, però també per anar a la feina, per ata­la­iar les vaques o per vigi­lar els con­reus. —“For­ma­ven part de la soci­e­tat cata­lana. A les fes­tes majors sem­pre hi havia un cam­pi­o­nat de trial al cos­tat de les sar­da­nes i l’enve­lat. Moto­ris­tes i excur­si­o­nis­tes con­vi­vien en har­mo­nia.” Durant aque­lla època se’n van arri­bar a ven­dre 40.000 l’any. Era una indústria potent i reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment, com també ho eren els cam­pi­ons mun­di­als cata­lans, con­seqüència lògica del gran coixí d’afec­ci­o­nats que hi havia. En Comas m’explica que tot això va començar a can­viar amb el pri­mer govern de Jordi Pujol, “quan s’hi van posar com qui agafa una ambulància i corre espe­ri­tat amb la sirena enge­gada per dei­xar clar qui mana”. Van pro­hi­bir anar en moto per camins de menys de 4 metres d’amplada i el món del trial va començar el declivi. M’explica també que l’any 1988 la Gene­ra­li­tat va voler cor­re­gir la llei mit­jançant un decret però que els tri­bu­nals van tom­bar-lo. —“Total, que un esport que era molt català va que­dar impe­dit legal­ment. Però els tri­a­lers som tos­suts, i vàrem tro­bar els nos­tres espais on seguir fent trial.” I bé, no sabria pas què dir-te... Hi ha eco­lo­gis­tes que, pot­ser amb raó però sense més con­si­de­ra­ci­ons, tenen ana­te­mit­za­des les motos de trial. A mi no em miris, eh? Si al Trial de Sant Feliu de Guíxols hi veig la meva expa­re­lla, em limi­taré a fer veure que no la conec: ja se’m va enfi­lar a les bar­bes massa vega­des...