La Jonquera/Portbou

Els proppassats 11 i 12 de novembre passaran a la història com unes jornades cíviques i heroiques, en què molta gent, d’arreu de la nació catalana, va blocar la mobilitat, molt insostenible, de gran part del sud d’Europa, al punt geogràfic del Pertús, a l’AP-7, a l’Estat francès. Sobre això, m’agradaria recordar que l’any 1992, és a dir ara fa 27 anys, que els empleats d’Agències de Duanes de l’Alt Empordà (de la Jonquera i Portbou) amb l’ajuda inestimable dels empleats de les agències transitàries del Voló (a la Catalunya del Nord) també van tallar aquesta frontera artificial al mateix punt geogràfic. A més cal fer memòria, ja que l’any 1987 els camioners van bloquejar completament l’AP-7 i l’N-II, i el municipi de Portbou –amb una N-260 en aquella època en molt mal estat– va ser obligat a treure les castanyes del foc al col·lapse monumental de la Jonquera; però en aquell moment el poble de Portbou va dir prou i també va tallar l’N-260. Ara, el 2019, a Portbou tenim una nova carretera, però a l’Estat espanyol no li dona la gana d’arranjar el tram de l’N-260, de pocs quilòmetres, entre el poble i la ratlla fronterera al coll dels Belitres.

Amb tot això vull dir que tal com molt bé ha manifestat el president de la Cambra de Comerç d Barcelona, és molt pitjor el dèficit fiscal, l’espoliació que pateix Catalunya, que no pas un dia i mig de talls a la frontera de la Jonquera; a més, cal fer memòria i recordar que aquest dèficit fiscal de 16.000 milions anuals contra Catalunya es remunta a l’any 1986 (abans d’aquesta data no hi ha xifres). D’altra banda, aquestes històries de frontera; la Jonquera/Portbou (AP-7, N-II i N-260) posen de manifest d’entrada que l’Alt Empordà és la comarca més estratègica de Catalunya i que la mobilitat a casa nostra, per culpa de l’Estat espanyol, és molt malgirbada. Si l’any 1992, quan encara es despatxaven els camions a la Jonquera n’hi passaven cada dia 3.000, el 2019 en són més de 10.000 diaris. Això és insostenible. Què passa amb els trens de mercaderies? Per què no es posa en marxa, des del port de Barcelona cap a Europa, el ferroutage (camions a sobre dels trens). En aquest sentit, al Voló, a la Catalunya del Nord, cada dia surten dos trens llargs de ferroutage, un cap a Alemanya i l’altre cap a Bèlgica. Com és que a l’Estat espanyol, ni els polítics ni les grans patronals no hi diuen res, sobre aquests desequilibris, d’una mobilitat tan insostenible que és, pràcticament, tercermundista?