S’ha acabat ‘El quadern’

Diven­dres pas­sat, dia per dia, va fer cent anys que Josep Pla aca­bava d’escriure El qua­dern gris, quan estava a punt d’anar a París de cor­res­pon­sal de La Publi­ci­dad. Feia només una set­mana que Romà Jori, direc­tor del dit diari, li ho havia pro­po­sat. En l’últim dia, el 15 de novem­bre, Pla escriu que l’endemà tindrà el pas­sa­port, i haver rebut un paquet amb jer­seis i diners per a com­prar un abric i la maleta –maleta real­ment impor­tant, diu–. Jori li havia dema­nat una res­posta ràpida i Pla accepta sense dub­tar, pre­jut­jant una reacció favo­ra­ble de la família, però no en sap res, només ho pre­jutja. Cobrarà set-cen­tes cin­quanta pes­se­tes al mes, que al canvi són uns nou-cents francs fran­ce­sos.

Des del 8 de març de l’any pas­sat fins aquest últim diven­dres, Jordi Palou i Ramon Tor­rents s’han encar­re­gat de publi­car a inter­net, dia per dia i exac­ta­ment cent anys després, la tota­li­tat d’El qua­dern gris. Per cert, un die­tari que ja a les dues pri­me­res rat­lles hi ha un ana­cro­nisme. L’autor comença dient: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clau­su­rar la Uni­ver­si­tat”, quan la clau­sura de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona no es va pro­duir fins set mesos després, exac­ta­ment el 12 d’octu­bre. I al final d’El qua­dern gris, quan diu que se’n va a París per ini­ciar la seva car­rera de cor­res­pon­sal, una altra errada: escriu que és el 17 de novem­bre del 1919, quan va ser el 17 d’abril de l’any següent.

Porto aquí aquests dos des­en­certs en començar i aca­bar el die­tari, com una petita magar­rufa per mos­trar que l’he lle­git a consciència (i unes quan­tes vega­des). Però allò real­ment impor­tant és que El qua­dern gris és la seva obra fona­men­tal i un dels tex­tos impres­cin­di­bles de la nos­tra lite­ra­tura de tot el segle vint. Tal com escriu Lluís Bonada, sota l’apa­rença d’un die­tari hi ha en rea­li­tat un lli­bre de memòries que explica la for­mació de la per­so­na­li­tat de l’autor. Del que ell en deia “xafar­de­ries de Pala­fru­gell” n’escri­via amb una sen­si­bi­li­tat intensa i mati­sada. I qui­nes xafar­de­ries… L’escrip­tor i polític Dio­ni­sio Ridru­ejo, que traduí al cas­tellà El qua­dern gris, afirma en el pròleg que Pla és el millor pro­sista d’Espa­nya.

I sí: des del març de l’any pas­sat fins aquesta última set­mana, he estat relle­gint el lli­bre dia a dia, per obra i gràcia de Jordi Palou i Ramon Tor­rents, que l’han anat publi­cant a Xarxa de Mots. Els ho agra­eixo molt, m’ho he pas­sat molt bé, i vull des­ta­car la fide­li­tat i constància de l’Helena Bonals, que cada dia, sense fallar, ha escrit un comen­tari sobre el text publi­cat al blog. Ho enyo­raré. Ho enyo­ra­rem, Helena.