Podem?

No sé fins a quin punt és fàcil haver-ho posat en relació amb una rela­tiva per­ple­xi­tat, però suposo que és ine­vi­ta­ble: Ada Colau ha arri­bat a l’alcal­dia de Bar­ce­lona com a con­seqüència de la for­mació política ori­gi­nada en el movi­ment 15-M, que va ser bru­tal­ment desa­llot­jat de la plaça Cata­lu­nya pels Mos­sos durant els pri­mers mesos del govern pre­si­dit per Artur Mas, i ara ha orde­nat que la Guàrdia Urbana aixe­qui el cam­pa­ment dels estu­di­ants a la plaça Uni­ver­si­tat. També ha con­vi­dat a recor­dar la resistència de l’actual alcal­dessa de Bar­ce­lona davant les acci­ons poli­ci­als quan s’opo­sava als des­no­na­ments com a pre­si­denta de les PAH. També és fàcil dir, però no deixa de ser cert, que no és el mateix ocu­par un càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal que for­mar part d’un movi­ment que posa en qüestió els pro­ce­di­ments en con­si­de­rar-los al ser­vei dels interes­sos dels pode­ro­sos. I que la natu­ra­lesa del poder que ales­ho­res s’exer­ceix és dife­rent d’aque­lla amb la qual, apel·lant al de la gent, es cri­dava “Sí que es pot.” I és així que és pos­si­ble plan­te­jar-se si, quan s’arriba al poder polític, es pot fer no tot allò, sinó tan sols una part, del que se supo­sava que es podria fer. Sí, tot és més com­plex.

Evi­dent­ment, en el moment de cri­ti­car l’ordre de desa­llot­ja­ment d’Ada Colau, es té pre­sent el seu pacte de govern amb el PSC, en la mesura que tal par­tit s’ha apun­tat a cri­mi­na­lit­zar tota pro­testa contrària a les acci­ons poli­ci­als i a les ordres i sentències judi­ci­als rela­ti­ves a l’inde­pen­den­tisme. De fet, com devia saber la mateixa alcal­dessa en accep­tar con­ti­nuar-ho sent amb el suport dels soci­a­lis­tes, el seu govern està con­di­ci­o­nat en mol­tes altres qüesti­ons. I és així que arri­bem al pre-acord que, a l’endemà de les elec­ci­ons, van sig­nar Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias per for­mar el govern espa­nyol. Caldrà veure si tal acord podrà mate­ri­a­lit­zar-se perquè, com és sabut, neces­sita el suport o el con­sen­ti­ment d’altres for­ma­ci­ons. Unes no hi estan dis­po­sa­des perquè no tole­ren la par­ti­ci­pació de Podem al govern i d’altres perquè exi­gei­xen, en prin­cipi, una nego­ci­ació sobre els pre­sos polítics i l’auto­de­ter­mi­nació, cosa aquesta última a la qual Pablo Igle­sias ha renun­ciat a impo­sar a Pedro Sánchez. En tot cas, si arri­bes­sin a for­mar govern, el destí de Podem era fer de crossa del PSOE? O podem creure que, amb la incor­po­ració del movi­ment deri­vat del 15-M, for­ma­rien real­ment un govern d’esquer­res? Costa tant de creure en res.