La pobresa que ens devora

Com que ens va envaint de mica en mica, ens costa ado­nar-nos de les seves dimen­si­ons, però el cert és que la pobresa ens està devo­rant. Parlo de la pobresa econòmica, tot i que podríem esten­dre-la a més àmbits. Sen­ten­ci­ada l’ano­me­nada classe mit­jana –aque­lla que històrica­ment ha sos­tin­gut el sis­tema–, ara, qui no tin­gui una renda ele­vada està con­dem­nat a viure per­ma­nent­ment en el cable del funam­bu­lista, fent equi­li­bris. Un pas en fals –no tens feina o en tens, però tan mal pagada que no cobreix les des­pe­ses bàsiques– i ja ets dal­ta­baix, com ens recor­den els res­pon­sa­bles del Banc dels Ali­ments o et poden expli­car qual­se­vol dia els volun­ta­ris de Càritas. Cal una revo­lució, no pas per millo­rar, sinó per sobre­viure.