El destí de tothom

“Rere la con­ducta de cadascú en depèn el destí de tot­hom”, deia Ale­xan­dre el Magne. La incidència que les acci­ons indi­vi­du­als tenen sobre el destí de tot­hom és des­co­mu­nal. Ara que ja hem pres consciència del greu pro­blema ecològic i de l’escal­fa­ment climàtic, totes les ins­ti­tu­ci­ons apel·len a les acci­ons indi­vi­du­als per tal de variar-ne els com­por­ta­ments i millo­rar el destí de tots. Ja hem començat a veure i a apren­dre que els egois­mes són des­truc­tius i fins i tot poden pro­vo­car un món inha­bi­ta­ble. Tots hi estem invo­lu­crats. El mateix passa amb la soli­da­ri­tat social; ens hem d’acos­tu­mar que des­gra­ci­a­da­ment anem, o ja hi som, cap a una soci­e­tat molt dual entre els que tenen el pri­vi­legi de tenir feina i els que tenen la desgràcia de no tenir-ne o tenir-ne de molt precària. I en aquesta situ­ació la con­vivència només serà pos­si­ble amb un pacte social de soli­da­ri­tat.

A Cata­lu­nya aquest cap de set­mana hem vis­cut un dels esde­ve­ni­ments més mul­ti­tu­di­na­ris, jun­ta­ment amb La Marató de TV3, de volun­ta­ris i de soli­da­ri­tat. El Gran Recapte és una ini­ci­a­tiva que es va ini­ciar fa onze anys a casa nos­tra, i és una evidència més que les con­duc­tes de cadascú, les indi­vi­du­als, quan s’unei­xen en un objec­tiu, por­ten a uns resul­tats espec­ta­cu­lars.

En dos dies reco­llir més de qua­tre mili­ons de qui­los d’ali­ments en tres mil punts de reco­llida i més de vint-i-vuit mil volun­ta­ris que ho fan pos­si­ble, és un des­bor­da­ment de soli­da­ri­tat. Demos­tra la potència social que té la nos­tra soci­e­tat quan es cana­litza tota aquesta ener­gia i aquest poten­cial soli­dari. D’aquesta acció se’n bene­fi­ci­a­ran set-cen­tes ins­ti­tu­ci­ons d’ini­ci­a­tiva social, que són les res­pon­sa­bles de fer-ho arri­bar als cent noranta-sis mil usu­a­ris.

El pri­mer banc dels ali­ments el va crear John Van Hen­gel a Pho­e­nix (EUA), el 1966. A París es va crear el pri­mer d’Europa, el 1984, i el de Bar­ce­lona, que seria el pri­mer de l’Estat espa­nyol, el 1987. L’objec­tiu fun­da­ci­o­nal és llui­tar con­tra el mal­ba­ra­ta­ment dels ali­ments recu­pe­rant exce­dents ali­men­ta­ris aptes per al con­sum humà i llui­tar con­tra la pobresa fent arri­bar els ali­ments recu­pe­rats a per­so­nes neces­si­ta­des a través d’ins­ti­tu­ci­ons soci­als. Mai direc­ta­ment.

De fet, els Bancs dels Ali­ments van sor­gir en veure la gran quan­ti­tat de men­jar que mal­mena la nos­tra soci­e­tat, per aler­tar d’aquest escàndol i pro­cu­rar que els exce­dents es cana­lit­zin a per­so­nes que ho neces­si­ten. I, sem­pre que poden, res­pon­sa­bi­lit­zen la soci­e­tat en gene­ral del mal­ba­ra­ta­ment dels ali­ments a les llars. Pel que fa a Cata­lu­nya, cada català mal­mena uns 35 qui­los de men­jar cada any: és una bar­ba­ri­tat i un escàndol que ens hau­ria de fer refle­xi­o­nar.

En una entre­vista a peu del volun­ta­riat que feien al pre­si­dent Quim Torra, adver­tia: “Hau­rien de ser les ins­ti­tu­ci­ons les que llui­tes­sin més con­tra la pobresa.” És veri­tat, però em sem­bla que les ins­ti­tu­ci­ons de cap país poden aten­dre totes les neces­si­tats, i és molt bo que sigui la soci­e­tat res­pon­sa­ble i orga­nit­zada sense burocràcia que també lluiti per miti­gar aques­tes carències. Per exem­ple, tota la mà d’obra que tre­ba­lla tot l’any en els dife­rents Bancs dels Ali­ments és volun­ta­riat, com ho són la majo­ria d’ins­ti­tu­ci­ons soci­als que de forma capil·lar fan arri­bar els ali­ments als usu­a­ris.

Però estic d’acord amb el pre­si­dent que les admi­nis­tra­ci­ons podrien fer més si estiguéssim en una situ­ació nor­ma­lit­zada. La riquesa que genera l’eco­no­mia cata­lana, en situ­ació nor­mal i sense dependències, ens per­me­tria tenir un país amb una soci­e­tat molt més cohe­si­o­nada i amb altes pres­ta­ci­ons soci­als que ara per ara ens és impos­si­ble, però el dre­natge per­ma­nent de diners ens té un cost no només amb les infra­es­truc­tu­res sinó també a l’hora de poder aten­dre totes les neces­si­tats soci­als que té la nos­tra soci­e­tat.

El fet que el Gran Recapte i La Marató de TV3 siguin un gran èxit, diu molt d’una soci­e­tat acos­tu­mada a orga­nit­zar-se civil­ment per afron­tar pro­ble­mes soci­als i rep­tes sabent d’antuvi que rere la con­ducta solidària de cadascú millo­rem el destí de tots.