Opinió

Tribuna

La reina de l’or

“Qui mou els fils d’aquest negoci furtiu de l’or a Ghana en ple segle XXI?

Ghana, situat a la costa occi­den­tal afri­cana, és un dels països més esta­bles del con­ti­nent africà amb un sis­tema de govern que gau­deix d’uns mínims democràtics que són l’enveja de molts països de la regió. Econòmica­ment també se situa en un dels pri­mers llocs del rànquing africà. I en el pla històric no es queda enrere. Va ser el pri­mer país a acon­se­guir la inde­pendència a Àfrica i des­fer-se del jou colo­nial. Fa més de 300 anys cons­tituïa el mític regne d’Aixanti que va con­tro­lar bona part del comerç africà abans de la colo­nit­zació britànica. De fet, tota la regió era objecte de la cobdícia de por­tu­gue­sos, dane­sos, suecs, ale­manys i britànics des del segle XV. Fona­men­tal­ment, per dos motius: or i esclaus.

Pot­ser els esclaus ja no hi són, però l’or segueix pre­sent a les mun­ta­nyes i els rius del país. Ghana va esde­ve­nir l’any pas­sat el prin­ci­pal pro­duc­tor d’or d’Àfrica amb 130 tones anu­als, superant així per pri­mer cop Sud-àfrica. No és gaire difícil d’extraure i men­tre que les com­pa­nyies mine­res ho fan de les roques de les mun­ta­nyes amb maquinària pesant, l’or dels rius s’ha de reco­llir amb les mans de la gent. Es cal­cula que la mei­tat de les reser­ves d’or de Ghana són als rius i entre dos-cents mil i un milió de gha­ne­sos es dedi­quen a reco­llir aquest or per cobrir les neces­si­tats d’un deu per cent de la població del país. La gran majo­ria, més d’un 70%, són fur­tius, que tre­ba­llen sense per­mi­sos ni pagant taxes a l’Estat. Se’ls coneix com els galam­sey, que sig­ni­fica “recull i ven”.

Però qui mou els fils d’aquest negoci fur­tiu de l’or a Ghana en ple segle XXI?

Les pos­si­bi­li­tats de con­ver­tir la tra­dició gha­nesa del galam­sey en un negoci inter­na­ci­o­nal van arri­bar de la Xina. Fa uns deu anys es va ini­ciar un flux d’immi­grants xine­sos cap a Ghana que des d’ales­ho­res no s’ha inter­rom­put. La major part entren de forma il·legal des del veí Togo, on els xine­sos poden acon­se­guir visat en entrar al país i des d’allà cre­uen sense pro­ble­mes a Ghana. Els dar­rers anys s’hau­rien esta­blert a Ghana uns 50.000 xine­sos segons els càlculs més con­ser­va­dors. Se sap que molts d’ells pro­ve­nen d’una petita comarca ano­me­nada Shan­glin, a la regió autònoma de Guangxi. Por­ten maquinària nova, ade­quada per tre­ba­llar als rius, i han con­ver­tit l’extracció manual tra­di­ci­o­nal en una depre­dació moderna sense límit. Els efec­tes de l’acció dels miners il·legals xine­sos han estat devas­ta­dors sobre els aqüífers de bona part del país, que actu­al­ment han que­dat con­ta­mi­nats per l’ús de substàncies químiques asso­ci­a­des al ren­tat de l’or. La des­trucció d’aqüífers ha pro­vo­cat la des­a­pa­rició de grans mas­ses fores­tals i la ruïna per a molts agri­cul­tors locals.

Una mis­te­ri­osa i enigmàtica dona xinesa va orga­nit­zar i diri­gir el negoci fins fa pocs mesos encara: Aisha Huang, de 33 anys, i cone­guda a Ghana com “la reina de l’or”. Ningú sap quan va arri­bar al país però el 2015 ja havia cons­truït un imperi que gover­nava amb mà de ferro. Cruel i sense escrúpols, tenia com­prats poli­cies i mili­tars gha­ne­sos que la pro­te­gien a ella i el seu or de tota acció de la justícia gha­nesa. Alguns tes­ti­mo­nis afir­men que ella mateixa hau­ria assas­si­nat a trets alguns del seus tre­ba­lla­dors gha­ne­sos quan gosa­ven des­a­fiar-la o insul­tar-la. Es va encar­re­gar de man­te­nir les auto­ri­tats del país en un sos­pitós silenci per mitjà de cin­tes de vídeo on supo­sa­da­ment apa­rei­xien alguns minis­tres del govern d’Accra en com­pro­me­te­do­res esce­nes sexu­als amb ella mateixa o amb alguna de les cen­te­nars de joves xine­ses que va por­tar a Ghana amb aquest objec­tiu.

Aisha Huang no va poder evi­tar que els seus exces­sos esde­vin­gues­sin escàndol a àmbit naci­o­nal i quan va haver-hi canvi de pre­sidència a Ghana a prin­ci­pis del 2017, la sort de la reina de l’or va començar a can­viar. Uns mesos després va ser detin­guda i acu­sada de diver­sos delic­tes rela­ci­o­nats amb el seu negoci il·legal de l’or que hau­rien pogut supo­sar més de deu anys de presó. Abans no comencés el judici, ara fa un any el govern va deci­dir repa­triar-la a la Xina. Tot­hom va inter­pre­tar que Pequín, el pri­mer soci comer­cial de Ghana, havia inter­ce­dit per acon­se­guir l’alli­be­ra­ment de la tot­po­de­rosa Aisha Huang. I el govern ghanès va accep­tar no jut­jar la reina de l’or. Motiu? Nego­cis. Ara, un any més tard, superat l’obs­ta­cle, els dos governs han sig­nat un acord per cons­truir car­re­te­res i ponts amb capi­tal xinès per un valor de dos mil mili­ons de dòlars. A canvi, Ghana ha cedit les seves reser­ves de bau­xita –mine­ral estratègic per a l’obtenció de l’alu­mini– a la Xina. La vice-pri­mer minis­tra xinesa Sun ha sig­nat l’acord fa una set­mana amb el pre­si­dent ghanès Akufo-Addo. Men­tres­tant, els galam­sey xine­sos con­ti­nuen devas­tant el país a la cerca de l’or. De la reina no hi ha notícies des de fa un any, però ningú dubta que pre­para una nova incursió a Àfrica des de la Xina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia