Misèria financera

Es pot enten­dre que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, sem­pre migrada de recur­sos, escuri els calai­xos a veure si troba alguna manera d’obte­nir diners. L’Esta­tut actual li per­met inven­tar impos­tos, sem­pre que no entrin en col·lisió amb tri­buts esta­tals.

Ja vàrem expli­car que s’havia creat un nou tri­but –només a Cata­lu­nya– per tal de gra­var la tinença de “béns no pro­duc­tius” posseïts per enti­tats jurídiques, però no per per­so­nes físiques ja que aques­tes ho paguen amb l’impost sobre el patri­moni.

L’ordre de 21 de novem­bre pas­sat del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Hisenda ha tret a la llum un imprès (model 543) perquè les gale­ries d’art, els anti­qua­ris i les joie­ries que­din obli­ga­des a pre­sen­tar una infor­mació anual de les ope­ra­ci­ons en què hagin inter­vin­gut. Han de donar les dades del trans­mi­tent, de l’adqui­rent, una des­cripció del bé i el preu. S’exi­geix infor­mació indi­vi­du­a­lit­zada de les trans­mis­si­ons por­ta­des a terme els anys 2017, 2018 i 2019 (!). L’impost es va esta­blir l’any 2017, però fins que el Suprem no va resol­dre un recurs en con­tra, no va poder acti­var-se.

Les soci­e­tats com­pra­do­res d’objec­tes d’art o anti­gui­tats també estan obli­ga­des a pre­sen­tar una decla­ració simi­lar, i la maquinària tri­butària tindrà la funció de con­tras­tar el que han decla­rat els adqui­rents amb les dades faci­li­ta­des per les gale­ries d’art, anti­qua­ris i joiers cata­lans, i aixe­car les cor­res­po­nents actes d’ins­pecció als qui no hagin decla­rat la com­pra i la pos­sessió.

La mesura és vul­ne­ra­ble, perquè aque­lles enti­tats que vul­guin adqui­rir un objecte artístic de valor podran com­prar-lo a un comer­ci­ant domi­ci­liat fora de Cata­lu­nya –on la Gene­ra­li­tat no té juris­dicció– i per tant aquí ens que­da­rem in albis de l’ope­ració. És un impost estrany que pot com­por­tar el mèrit que les enti­tats cata­la­nes com­pra­do­res d’art, d’anti­gui­tats o de joies cai­guin en la temp­tació d’adqui­rir-ne fora del Prin­ci­pat si no tenen intenció de decla­rar-ho! I és també un greuge per als mar­xants d’art i els joiers cata­lans, com es pot com­pren­dre.

Desac­ti­varà l’adqui­sició per part de soci­e­tats cata­la­nes, que hau­rien inver­tit en objec­tes artístics o en anti­gui­tats –en defi­ni­tiva, en cul­tura– i en enda­vant se’n poden abs­te­nir per no haver de pagar cada any per la seva pos­sessió. A una enti­tat que hagi obtin­gut bene­fi­cis i els hagi decla­rat i liqui­dat el cor­res­po­nent impost, li sor­tirà més a compte dis­tri­buir-los o dedi­car-los a altres fins que no pas adqui­rir objec­tes d’art, amb fina­li­tats de mece­natge, de filan­tro­pia, o sim­ple­ment pel gust estètic i la divul­gació.

Aquell hotel de Bar­ce­lona que exhi­beix per­ma­nent­ment anti­gui­tats egípcies ja pot començar a pen­sar-s’ho. S’hau­ran de guar­dar les obres d’art a les gol­fes?