L’any vinent

Últim arti­cle de l’any. Men­tre escric aques­tes rat­lles, tot fa pen­sar que aquest any no tan sols can­vi­a­rem d’any, sinó que també can­viarà la situ­ació política del nos­tre país i d’Espa­nya. Comen­cem pels que manen. Després de qua­tre anys de pro­vi­si­o­na­li­tat i d’elec­ci­ons sense treva, els espa­nyols tin­dran final­ment el seu govern gràcies a l’abs­tenció indis­pen­sa­ble d’Esquerra. Els cata­lans, de moment, només tin­drem el pre­si­dent Puig­de­mont i el con­se­ller Toni Comín al Par­la­ment Euro­peu. Bé, ja sé que ja no són con­se­ller ni pre­si­dent, però els que vivim en un estat on costa de creure a què diuen democràcia o a qui diuen rei, els que només votem i que tenim el pri­vi­legi d’opi­nar públi­ca­ment bé devem tenir també el dret a dir con­se­ller o pre­si­dent als que con­si­de­rem que ho són i no només als que toca. De fet, visc a la Bis­bal. Dia sí i dia també, doncs, con­visc amb un Borbó més gran que no el que ara posa el cul a sobre el tron d’Espa­nya. Jo també m’apunto a la hipòtesi que el vice­pre­si­dent Jun­que­ras con­ti­nuarà empre­so­nat un temps. Tant de bo m’equi­vo­qui, és clar. I podria ser perquè, com tants altres ter­tu­li­ans, colum­nis­tes, ana­lis­tes polítics o sen­zi­lla­ment polítics, em limito a dir o a escriure el que penso avui: no asse­guro el que pot pas­sar o el que diré o escriuré d’aquí a uns dies. Si quan va a Europa Espa­nya no con­trola els jut­ges, què volen que con­troli jo? Però si el vice­pre­si­dent Jun­que­ras pogués anar al Par­la­ment Euro­peu com qual­se­vol altre par­la­men­tari, en gene­ral, la gent d’aquest país seria un xic més feliç, que és, de fet, del que es tracta. I aquest país seria una mica més just i un mica més lliure. I l’altre, Espa­nya, un cop superat el xoc, es podria res­si­tuar, veure les enor­mes pos­si­bi­li­tats que té i creure un xic més en ella mateixa en comp­tes de colo­nit­zar els altres.