L’esllavissada

Fa uns dies una eslla­vis­sada va dei­xar tallada la C-13 entre Rialp i Lla­vorsí i durant un cap de set­mana Esterri d’Àneu i les valls d’Àneu, de Cardós i de Fer­rera van que­dar aïllats de la resta del Pallars Sobirà. El blo­queig de la car­re­tera va com­por­tar la neces­si­tat de fer grans vol­tes de més de tres hores per tal d’arri­bar a diver­sos punts i tren­car l’aïlla­ment i encara en alguns casos la solució era pas­sar pel port de la Bonai­gua i la Val d’Aran.

El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat va ser ple­na­ment cons­ci­ent de l’impacte que repre­sen­tava en plena tem­po­rada el tall de la car­re­tera.

El con­se­ller va com­parèixer al lloc i en unes decla­ra­ci­ons als mit­jans de comu­ni­cació va posar l’èmfasi en l’impacte del tall sobre les esta­ci­ons d’esquí i els seus usu­a­ris i va recor­dar el cap­te­ni­ment del govern amb el man­te­ni­ment actiu d’aquest sec­tor a la comarca.

No li man­cava raó i és molt evi­dent que l’aposta per l’esquí ha estat una aposta estratègica per a l’eco­no­mia del Pallars. Resulta, però, que un tall tan dràstic de la car­re­tera tenia unes con­seqüències que ana­ven més enllà de l’impacte en les esta­ci­ons i en el turisme i que la vida quo­ti­di­ana dels habi­tants d’una colla de pobles es va veure alte­rada greu­ment. Des d’alguns sec­tors es va retreure una pers­pec­tiva esbi­ai­xada del pro­blema.

En defi­ni­tiva, sense dei­xar de ser cert l’argu­ment del con­se­ller, es va obli­dar que al Piri­neu hi ha una màxima inne­go­ci­a­ble: la pri­o­ri­tat són els que hi viuen i els que hi van són una pri­o­ri­tat sub­sidiària. En un cert sen­tit els que hi viuen i els que en viuen són deu­tors amb sec­tors com l’esquí, però és indub­ta­ble que la vida va molt més enllà del turisme, i la vida al Piri­neu ha de ser com­presa i atesa en la seva glo­ba­li­tat.