La JEC, desbocada

Donats com som a anti­ci­par les decep­ci­ons i ajor­nar les ale­gries, el pacte entre ERC i el PSOE –per ordre de pro­ta­go­nisme– ha estat rebut a la nos­tra esti­mada nació amb un escep­ti­cisme que con­trasta amb les lec­tu­res apo­calípti­ques que cor­ren per la Meseta. I una cosa i l’altra són incom­pa­ti­bles, com la justícia espa­nyola i l’euro­pea. Si fos veri­tat que aquest pacte trenca Espa­nya i posa a sub­hasta la seva inte­gri­tat ter­ri­to­rial, les for­ces inde­pen­den­tis­tes hau­rien d’estar escu­rant en harmònica cele­bració les mal­me­ses reser­ves nada­len­ques de cava, en comp­tes de dedi­car-se a dis­cu­tir pel color de les esto­va­lles de la taula de nego­ci­ació fins i tot abans d’haver-la parat. I a la vegada, si de debò l’acord arriba car­re­gat de vague­tats inter­pre­ta­bles que no por­ta­ran enlloc, són els guar­di­ans de les essències cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes els qui hau­rien d’estar alçant les copes amb efer­ves­cent entu­si­asme. En canvi, ni uns sem­blen gaire com­pla­guts ni els altres massa orgu­llo­sos, d’aquest parell de folis con­sen­su­ats després de set inten­ses set­ma­nes. Ni tan sols ho sem­bla la per­sona a qui en teo­ria més bene­fi­cia, el pre­si­dent espa­nyol en fun­ci­ons, Pedro Sánchez, que ahir va anul·lar el Con­sell de Minis­tres que li hau­ria permès treure pit a les sem­pre suco­ses rodes de premsa de la minis­tra Celaá. Un escep­ti­cisme atiat ara per una altra arbi­tra­ri­e­tat de la Junta Elec­to­ral Cen­tral que, enmig d’aquest ball de màsca­res, ha adqui­rit un paper més propi de lati­tuds nord-core­a­nes que no pas d’una democràcia euro­pea supo­sa­da­ment con­so­li­dada. La sobre­dosi de pro­ta­go­nisme no ha fet tre­mo­lar les cames als inte­grants d’un orga­nisme pen­sat per vet­llar pel bon fun­ci­o­na­ment elec­to­ral, no pas per suplan­tar-lo, i han aca­bat pre­nent l’acta de dipu­tat al pre­si­dent Quim Torra i negant la con­dició d’euro­di­pu­tat a Oriol Jun­que­ras. Els és igual que així tre­pit­gin la mànega al Tri­bu­nal Suprem i escar­nei­xin el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea. I els és també igual rebre­gar l’Esta­tut i menys­te­nir el Par­la­ment. Com si la volun­tat popu­lar es pogués inha­bi­li­tar.