Tsunami a la judicatura

La sentència del 19-D pas­sat del Tri­bu­nal d’Estras­burg ha estat un ter­ra­bas­tall a la justícia espa­nyola, com ho ha estat l’anul·lació de l’euro­or­dre de Lla­rena, dic­tada per un tri­bu­nal belga. Un tsu­nami que ha arra­sat tot l’esta­ment judi­cial espa­nyol, però que ha pro­vo­cat la reac­cionària i ven­ja­tiva res­posta de la JEC (òrgan incom­pe­tent), suplan­tant el TS per inha­bi­li­tar el pre­si­dent Torra i deso­beint el TJUE negant la immu­ni­tat de Jun­que­ras, tot per satis­fer la demanda pre­sen­tada pels seus cor­re­li­gi­o­na­ris del PP, Cs i Vox.

En el judici con­tra l’1-O, el magis­trat Marc­hena del TS es va pas­sar de llest, vul­ne­rant els drets bàsics d’Oriol Jun­que­ras, en no haver dema­nat el pre­cep­tiu supli­ca­tori a les auto­ri­tats euro­pees i fer pública la seva sentència el 14-O, sense espe­rar la del Tri­bu­nal d’Estras­burg del 19-D; una estratègia amb la qual devia espe­cu­lar que la Comissió i el Par­la­ment de la UE segui­ria l’ante­rior línia favo­ra­ble als seus interes­sos i podria man­te­nir empre­so­nat Jun­que­ras. Un fiasco judi­cial que ara deixa poc marge de mani­o­bra al Suprem, un cop l’advo­ca­cia de l’Estat s’ha defi­nit volent com­plaure les parts. Ara la patata enve­ri­nada la té de nou Marc­hena, de qui es pot espe­rar qual­se­vol sub­ter­fugi abans d’adme­tre que la pata­cada rebuda posa en evidència la judi­ca­tura espa­nyola. Per dig­ni­tat hau­ria d’aca­tar la sentència del TJUE i no dema­nar el supli­ca­tori.

Sin­to­nitzo amb el que escriu l’Antoni Bas­sas: “Si el PSOE no estigués segres­tat pels guar­di­ans de la uni­tat de la pàtria, apro­fi­ta­ria la sentència per començar un temps nou.” No obs­tant, té l’opor­tu­ni­tat de des­mar­car-se de l’extrema dreta i esme­nar el ter­ra­bas­tall que ha pro­vo­cat la justícia espa­nyola. Con­següent­ment, hau­ria de: 1) apli­car els meca­nis­mes legals per des­ti­tuir els mem­bres del poder judi­cial, dels alts tri­bu­nals i de la JEC, inha­bi­li­tant-los per ocu­par càrrecs com els que osten­ten, sense pre­ju­di­cis penals si hagues­sin comès pre­va­ri­cació; 2) blin­dar que cap càrrec judi­cial pugui ser ele­git pels par­tits polítics; 3) refer el Codi Penal, per impe­dir que es pugui acu­sar i con­dem­nar per rebel·lió o sedició l’acció política pacífica i democràtica dels repre­sen­tants públics, ni inha­bi­li­tar-los per exer­cir el dret d’expressió; 4) blin­dar que cap par­tit polític pugui exer­cir d’acu­sació par­ti­cu­lar i il·lega­lit­zar aquells que en els seus esta­tuts o en la seva praxi diària defen­sin la xenofòbia, el racisme o deter­mi­na­des acci­ons anti­de­mocràtiques. Amb això i la neteja d’alts càrrecs poli­ci­als, seria un pri­mer pas per posar fi a la mal ano­me­nada tran­sició democràtica. El segon pas seria una nova redacció cons­ti­tu­ci­o­nal basada en el dret inter­na­ci­o­nal i en el reco­nei­xe­ment explícit dels Drets Humans de les Naci­ons Uni­des.