La dona del Cèsar

Que la situ­ació que viu el país ha pas­sat de ser pre­o­cu­pant a dramàtica ja és una obvi­e­tat. Ja se sap que els brots verds massa pre­ma­turs cor­ren el risc de mar­cir-se per poc que geli. I en aquests moments la gebrada que par­teix l'eco­no­mia cata­lana i l'espa­nyola és grui­xuda. No posaré en qüestió les reta­lla­des que ha anun­ciat el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, i que també haurà de fer el govern de José Mon­ti­lla. La Gene­ra­li­tat haurà de reta­llar 4.000 mili­ons d'aquí al 2013 per poder reduir el dèficit. I això vol dir que l'any vinent caldrà reta­llar més de 1.500 mili­ons. I això acom­pa­nyat d'un deute impor­tant al qual cal fer front. Estic total­ment en con­tra de posi­ci­ons demagògiques sobre si els mem­bres del govern s'han de reduir un 10, un 15 o un 50% el sou. Això no és que sigui la xoco­lata del lloro, és una baja­nada. Però sí que és impor­tant que a par­tir d'ara els governs filin molt prim a l'hora d'auto­rit­zar una des­pesa o una altra. Tant l'admi­nis­tració cata­lana com l'espa­nyola estan cons­truïdes sobre la base d'una arqui­tec­tura molts cops far­cida de con­cep­tes i per­so­nal abso­lu­ta­ment pres­cin­di­bles més rela­ci­o­nats amb les neces­si­tats dels par­tits que for­men part del govern que de les neces­si­tats reals per donar el ser­vei que l'admi­nis­tració ha de pres­tar als ciu­ta­dans. El fun­ci­o­na­riat és molt ampli. A Cata­lu­nya, el 80% són fun­ci­o­na­ris de ser­vei directe al ciu­tadà, és a dir, mes­tres, met­ges (per­so­nal sani­tari) i poli­cies, entre d'altres. Però els nos­tres con­se­llers i con­se­lle­res han de començar a jus­ti­fi­car l'altre 20% un per un i fins a l'última des­pesa. I que el fona­ment sigui més eficiència, i cri­te­ris de ser­vei al ciu­tadà i no al polític de torn. No perquè això solu­ci­oni el dèficit, tot i que tot hi ajuda; sinó perquè tenim dret a saber-ho, però sobre­tot per allò de la dóna del Cèsar, que a més de ser honesta ha de sem­blar-ho. I és que en cas con­trari serà difícil que la ciu­ta­da­nia en gene­ral i els fun­ci­o­na­ris en par­ti­cu­lar puguin accep­tar com a just la dra­co­ni­ana estreta de cin­turó que és a punt de caure'ns al damunt. I tin­dran raó.