Els colors de Nadal

Aquests dies hi he pen­sat: si ara Nadal és de color ver­mell, de petit era verd. He pen­sat altres coses, és clar. Per exem­ple en l’encert d’ERC de faci­li­tar el govern de Pedro Sánchez. L’alter­na­tiva era molt pit­jor, catastròfica. Junts per Cata­lu­nya fa esca­ra­falls de l’actu­ació dels repu­bli­cans, però se’n bene­fi­cia i ja reclama un lloc en la taula de diàleg sobre Cata­lu­nya que aquell par­tit posa per con­dició. Nadal era verd. Quan s’acos­tava el dia, entrava a casa molta vege­tació car­re­gada de clo­ro­fil·la: un pom d’euca­lip­tus, un altre de gal­ze­ran, una branca de pi, la molsa de fer el pes­se­bre... Per lle­var-li el caràcter religiós, ara molts supri­mei­xen del pes­se­bre les figu­res del nai­xe­ment. En diuen “pai­satge d’hivern”. Més aviat és i sem­pre ha estat un pai­satge de pri­ma­vera. Per molt que enfa­ri­nem les mun­ta­nyes de suro, la molsa no enga­nya: si allà dalt encara hi ha escor­ri­a­lles de neu, aquí baix, on es mouen els pas­tors, tot és verd. El riu indica el des­glaç.

Un dia, com a gran nove­tat, va entrar l’arbre de Nadal. Jo en tenia notícia perquè lle­gia uns còmics d’ori­gen anglo­a­me­ricà que arri­ba­ven aquí traduïts per una edi­to­rial mexi­cana que es deia Novaro. Els per­so­nat­ges es banya­ven en “pile­tas”, “lucían bien”, i ho tro­ba­ven tot “lindo”. Cele­bra­ven amb inten­si­tat una festa que es deia Acció de Gràcies i que jo no sabia situar en el calen­dari, i per Nadal guar­nien un arbre a l’inte­rior de la casa. Ni una paraula del pes­se­bre. L’arbre era, natu­ral­ment, verd. El dia de Nadal, aquesta flo­ració havia ger­mi­nat en forma de regals. Ni una paraula tam­poc dels Reis. Els Reis eren subs­tituïts per un home gras i bar­but que de vega­des es deia Pare Noel i altres Santa Claus. En qual­se­vol cas, ves­tia una casaca verda, cenyida amb un cin­turó. Santa Claus, el Pare Noel, o com es digués, ens va arri­bar d’Amèrica de color verd.

Cul­mi­narà amb èxit, el govern de Pedro Sánchez? Podrà man­te­nir la pro­mesa de la famosa “taula de diàleg”? La dreta opo­si­tora està rabi­osa. Suma molt i té molts suports. El govern és dèbil. Com es pot solu­ci­o­nar un pro­blema d’Estat sense l’Estat? Dos par­tits sols no el repre­sen­ten. Però l’alter­na­tiva, hi insis­teixo i ho sap tot­hom, era pit­jor. L’altre dia l’amic Toni em deia: “M’agra­des més quan par­les de coses comu­nes, cos­tu­mis­tes, que quan ho fas de política.” Vol dir que no està d’acord amb mi. És més radi­cal, més uni­la­te­ral. Vaig com­bi­nant. He lle­git que Nadal és des de fa anys ver­mell per una mani­o­bra de la Coca-Cola. Va ves­tir amb el ver­mell de la marca el Pare Noel, i el ver­mell ho ha aca­bat impreg­nant tot. Totes les boles de l’arbre, abans dau­ra­des o pla­te­ja­des, són ver­me­lles. No em molesta pas, però i el Nadal blanc? En aquells còmics nevava. Ho faria ara? Estu­dis funes­tos sobre el clima diuen que no.