Dèficit democràtic de l’ATM

La rea­li­tat de la mobi­li­tat indica avui una gran ciu­tat cen­tral, for­mada per la gran Bar­ce­lona i el Delta, i en segon lloc les comar­ques del seu vol­tant: Maresme, Vallès i Baix Llo­bre­gat. La resta són con­tinuïtats line­als per cor­re­dors de la costa, el pre­li­to­ral o els rius: Anoia, Llo­bre­gat i Con­gost. Voler igno­rar aquesta rea­li­tat regi­o­nal i cenyir-la al reduït àmbit ofi­cial de l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, 36 muni­ci­pis d’una rea­li­tat de 130, és una mes­qui­nesa interes­sada. I aquesta cur­tesa de mires explica el limi­tat pro­blema que es reco­neix des de les admi­nis­tra­ci­ons, els recur­sos econòmics des­ti­nats i la mateixa repre­sen­tació política als òrgans de l’ATM (Auto­ri­tat del Trans­port Metro­po­lità).

Avui gover­nen el con­sorci de l’ATM la Gene­ra­li­tat i, per la part local, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i l’AMB, i algun acom­pa­nyant esca­dus­ser. Les admi­nis­tra­ci­ons locals repre­sen­ten 3 mili­ons d’habi­tants, però n’exclo­uen 2 de la resta de la regió imme­di­ata. La dimensió real de la mobi­li­tat plan­teja l’obli­gació d’una repre­sen­tació política als òrgans de l’ATM que res­pecti el pes regi­o­nal, com també un sis­tema local de gestió que reco­ne­gui les espe­ci­fi­ci­tats ter­ri­to­ri­als, perquè no és el mateix la ciu­tat del Metro i del Delta, que el Maresme, el canal del Llo­bre­gat o el Vallès. Aquesta assumpció avançaria cap a una admi­nis­tració de la regió metro­po­li­tana sense exclu­si­ons, la qual supera­ria l’actual con­cepció en coro­nes: un cen­tre amb reco­nei­xe­ment, for­mat per Bar­ce­lona i l’AMB, i una perifèria exclosa. I reco­nei­xe­ment sig­ni­fi­ca­ria atenció, recur­sos i repre­sen­tació. L’excusa que l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i l’Àrea hi tenen una repre­sen­tació exclu­siva perquè hi apor­ten direc­ta­ment recur­sos pro­pis és falsa. Perquè hi apor­ten diners, sí, però no paguen el major ser­vei públic al seu àmbit, són els recur­sos de la Gene­ra­li­tat els que ho fan, alhora que els ser­veis i l’apor­tació pública bai­xen en picat a la segona corona.

Els con­sells comar­cals del Maresme, el Vallès i el Baix Llo­bre­gat hau­rien de for­mar part dels òrgans de govern de l’ATM com hi són l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i l’AMB. Aques­tes dues ins­ti­tu­ci­ons ho farien en nom de la macro­ciu­tat cen­tral i la resta en repre­sen­tació de la regió. Altres comar­ques també hi podrien ser, cadas­cuna en funció del seu pes, però cal superar la visió estreta actual i, sobre­tot, l’exclusió anti­de­mocràtica, que és la base del mal­trac­ta­ment ter­ri­to­rial. Tot ple­gat per res­pecte democràtic, per reco­nei­xe­ment de la mag­ni­tud del pro­blema, però també, i molt, en nom d’una Bar­ce­lona regi­o­nal de 5 mili­ons que es nega a si mateixa a diari, quan aquesta dimensió és un gran valor de país i de la capi­tal mateixa.

Avui impera al cen­tre, Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i Àrea, una visió de plena gasi­ve­ria, men­tre que a la perifèria, a les comar­ques veïnes, la posició és direc­ta­ment de misèria, amb només quei­xes pun­tu­als sobre tari­fes, amb un ser­vi­lisme impropi. Tot ple­gat cons­ti­tu­eix una política deplo­ra­ble, sense pro­jecte de país. Men­tre que una part de la ciu­ta­da­nia exer­ceix “mobi­li­tat metro­po­li­tana”, la resta sim­ple­ment “es mou”. Aquest és l’ori­gen de l’escarni, “moderns” con­tra rústics.