Compartir la via pública

El crei­xent ús de la bici­cleta a les ciu­tats, al qual s’està afe­gint el del pati­net a gran velo­ci­tat, com­porta les lògiques ten­si­ons amb la resta de vehi­cles i via­nants amb què es com­par­teix l’espai. La regu­lació no és sim­ple, perquè, per exi­gir a ciclis­tes i pati­na­dors que vagin pels seus car­rils, pri­mer cal que aquests exis­tei­xin. O que els cot­xes siguin més res­pec­tu­o­sos amb els altres vehi­cles, de manera que, per aquests, anar per la calçada no impli­qui jugar-se la vida. La majo­ria de ciu­tats encara tenen molt marge de millora, quant a xarxa de car­rils bici, que sem­bla la solució defi­ni­tiva (i pot­ser única) a aquest pro­blema. Men­tre el ciclista no tin­gui alter­na­tiva, hauríem de ser per­mis­sius amb els que roden per la vorera, si ho fan amb seny.