Hispano-Suiza

Acaba de sor­tir el dar­rer lli­bre de Jordi Nadal i Oller: La His­pano-Suiza. Esplen­dor y ruina de una empresa legen­da­ria (Bar­ce­lona, Pasado y Pre­sente, 2020). L’obra ha estat escrita amb la col·labo­ració del pro­fes­sor Car­les Sudrià i es publica amb un extens pròleg del pro­fes­sor Albert Car­re­ras. L’edi­tor Gon­zalo Pon­ton ha tin­gut cura fins al dar­rer detall de l’edició que res­pon als paràmetres de rigo­ro­si­tat for­mal i de con­tin­gut que sem­pre han carac­te­rit­zat els tre­balls del Dr. Nadal.

Com sem­pre el Dr. Nadal no es con­forma amb les apa­ren­ces gla­mu­ro­ses i es plan­teja l’estudi de les cau­ses de l’esplen­dor i de la decadència d’una empresa que va des­ple­gar la seva acti­vi­tat entre 1904 i 1946. Una empresa a la punta de la tec­no­lo­gia en la fabri­cació de cot­xes i de motors d’avi­ació, amb fàbri­ques a Bar­ce­lona, París i Gua­da­la­jara i fàbri­ques auxi­li­ars a Ripoll. Una empresa que va bas­tir el seu pres­tigi al vol­tant de la velo­ci­tat i el luxe, però també de la fabri­cació de cami­ons i d’auto­bu­sos. I una empresa que va gene­rar uns guanys fabu­lo­sos al vol­tant de la con­jun­tura de la Pri­mera Guerra Mun­dial amb la fabri­cació de motors d’avi­ació que van ser la clau de la victòria ali­ada.

La tensió dialèctica cre­a­tiva gene­rada per l’aliança entre Damià Mateu i Bisa, empre­sari bar­ce­loní, i Marc Char­les Birkigt, engi­nyer suís, va fer la suma de talent tec­nològic i audàcia empre­sa­rial que és a la base de l’èxit de l’empresa.

Les arrels del fracàs cal anar a bus­car-les pri­mer en la inter­ferència del poder polític (la incor­po­ració d’Alfons XIII com a acci­o­nista) i l’obsessió del monarca per por­tar una part de la fabri­cació a Gua­da­la­jara. I en segon lloc en la liqui­dació de l’auto­no­mia empre­sa­rial aca­bada la Guerra Civil. La vin­cu­lació de Miquel Mateu Pla amb el fran­quisme no va estal­viar el dar­rer via­cru­cis a l’empresa fins a la seva dis­so­lució liqui­da­dora.