Negociació secreta

Ningú té cap dubte que el govern espa­nyol i la Gene­ra­li­tat estan nego­ci­ant. Una nego­ci­ació que de moment no ser­veix per veure el final de res. És difícil saber què s’està dis­cu­tint i qui ho està nego­ci­ant. Avui no hi ha cap nego­ci­ació ofi­cial ni pública sobre el futur dels pre­sos, sobre un referèndum, l’auto­de­ter­mi­nació, la República, l’auto­no­mia, el blin­datge de la llen­gua imme­di­a­ta­ment, un pacte fis­cal... La nego­ci­ació actual depèn sim­ple­ment d’una entre­vista dels pre­si­dents Quim Torra i Pedro Sánchez anun­ci­ada per a aquest mes de febrer. Tot apunta que serà una altra escena de sofà entre el pre­si­dent del govern i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El govern català vol par­lar de temes con­crets per la inde­pendència de Cata­lu­nya a diferència del govern espa­nyol, que vol man­te­nir obert el cafè per a tots, i es pre­veu que en els pròxims dies hi haurà esce­nes de sofà arreu del ter­ri­tori espa­nyol amb tots els pre­si­dents autonòmics. No és gratuït i pro­ba­ble­ment forma part de la nego­ci­ació secreta o dis­creta que Sánchez i Torra par­lin en directe a Bar­ce­lona després que fa qua­tre dies Pedro Sánchez no con­tes­tava el telèfon al pre­si­dent. Com també des­taca que Car­les Puig­de­mont tin­gui escó al Par­la­ment Euro­peu després que en la dar­rera cam­pa­nya elec­to­ral Sánchez anunciés públi­ca­ment que més d’hora que tard por­ta­ria l’expre­si­dent a Espa­nya perquè l’empre­so­nes­sin i el jut­ges­sin. Tam­poc són gratuïtes les faci­li­tats que sem­bla que ofe­rirà el govern francès per l’acte de Puig­de­mont a Per­pinyà o que la con­se­lle­ria de Justícia hagi pogut donar el vis­ti­plau perquè demà com­pa­re­guin al Par­la­ment Jun­que­ras, Romeva, Bas­sas, Turull, Rull i Forn. Tre­pit­ja­ran el Par­la­ment per expli­car les reper­cus­si­ons de l’apli­cació de l’arti­cle 155, cosa que fa un any els va ser negada rotun­da­ment per les ins­ti­tu­ci­ons peni­tenciàries.

En un món on alguns peri­o­dis­tes i alguns jut­ges són pro­pi­e­ta­ris de la veri­tat abso­luta, és més ren­di­ble i pràctica la nego­ci­ació secreta i que hom es pugui des­per­tar amb un acord enlles­tit i defi­ni­tiu. Nego­ci­ació difícil en un esce­nari polític on hi ha tants caps tants bar­rets. Ni l’inde­pen­den­tisme va a l’una. Ni l’uni­o­nisme, tam­poc...