Seguim!(?)

Nova set­mana política agi­tada. I en van unes quan­tes, però qui sap si aquesta serà l’esto­cada defi­ni­tiva a la ja fràgil mobi­lit­zació inde­pen­den­tista. De nou en l’horitzó l’esce­nari de la deso­bediència o l’aca­ta­ment al Par­la­ment. El pri­mer és un esce­nari que en els últims anys ha aca­bat en judi­cis, inter­ven­ci­ons d’ins­ti­tu­ci­ons i gar­jola, i el segon és el mateix de les últi­mes dècades, fent evi­dent que l’auto­no­mia cada cop és més limi­tada. Però el procés, amb errors i recu­la­des, es va ini­ciar i els que l’han con­ti­nuat ja sabien el pa que s’hi donava. I, si real­ment anava de veri­tat, vull creure que s’ha pen­sat que pot­ser tor­na­ran a cal­dre nous actors perquè aquell verb tan recur­rent, allò del “Seguim!”, sigui creïble.