Vuit milions indigestos

Aquest diari avançava ahir un informe de l’Ides­cat segons el qual d’aquí a deu anys Cata­lu­nya arri­barà als 8 mili­ons d’habi­tants. Encara que tenir més mem­bres és una qüestió que gene­ral­ment ale­gra qual­se­vol comu­ni­tat, en aquest cas l’asso­li­ment d’aquesta xifra és una fita nega­tiva per a Cata­lu­nya.

En pri­mer lloc, perquè es pro­duirà per l’arri­bada de nova immi­gració, un fet que es podria con­si­de­rar posi­tiu si el desen­vo­lu­pa­ment econòmic de la nos­tra soci­e­tat fos sob­tat i no es pogués assu­mir amb el crei­xe­ment demogràfic autòcton. Però no és el cas: la recon­versió dels sis­te­mes de pro­ducció no pro­gressa; seguim sense resol­dre les lla­cu­nes de deso­cu­pació –sobre­tot la juve­nil i la sènior–; les urgències de la immi­gració la con­ver­tei­xen en presa fàcil i mà d’obra barata gràcies a una legis­lació labo­ral que faci­lita la pre­ca­rit­zació, i, en con­seqüència, es genera una alta demanda de pres­ta­ci­ons i ser­veis soci­als, ara ja força a prop del col·lapse.

En segon lloc, perquè la llen­gua i la cul­tura del país aco­lli­dor s’adop­ten quan són pre­do­mi­nants i necessàries. I, com que a Cata­lu­nya estan per­ma­nent­ment en dis­cussió per la pressió política i social de l’uni­o­nisme espa­nyo­lista, qual­se­vol pre­text pragmàtic de les per­so­nes pro­ce­dents d’altres cul­tu­res per­metrà ban­de­jar-les i empènyer-les cap a la mino­rit­zació.

I, en ter­cer lloc, perquè l’incre­ment de població es pro­duirà en les àrees més habi­ta­des i no cor­re­girà ni el des­po­bla­ment dels petits muni­ci­pis ni faci­li­tarà que el país es pro­jecti cap al futur a través d’un repar­ti­ment equi­li­brat de la demo­gra­fia i de l’acti­vi­tat econòmica per tot el ter­ri­tori.