Seqüeles del tsunami

Deia en el meu dar­rer arti­cle que de Marc­hena es podia espe­rar qual­se­vol sub­ter­fugi abans d’adme­tre que la sentència del TJUE el des­qua­li­fi­cava a ell i a la cúpula del poder judi­cial. El fort cla­te­llot rebut no va ferir de mort la més temi­ble fera del Règim del 78 (el CGPJ poli­tit­zat per Les­mes), però sí de prou gra­ve­tat per esti­mu­lar el seu ins­tint ven­ja­tiu i repres­sor. La reacció va ser cla­var les seves urpes sobre Jun­que­ras i Torra (amb els exi­li­ats no ho poden fer), aplau­di­des amb grans titu­lars per la caverna mediàtica, així com l’èxit momen­tani de les pres­si­ons des­co­mu­nals que van fer sobre el pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, l’italià Sas­soli.

Una cúpula del PJ amb magis­trats i fis­cals de nul·la fia­bi­li­tat per les con­no­ta­ci­ons polítiques de molts d’ells amb l’antic règim. Els seus hoo­li­gans poden gau­dir d’aquesta efímera victòria, donat que tots els pro­ces­sos oberts solen ser llargs, però arri­ba­ran als tri­bu­nals euro­peus –per sort– impar­ci­als i, al no vet­llar per la indi­so­lu­ble uni­dad de España, resul­tarà, com s’ha cons­ta­tat fins ara, que les sentències dels jut­ges espa­nyols rebran noves pata­ca­des en ter­reny euro­peu, cosa que espe­rem que es pro­du­eixi en el con­tenciós con­tra Jun­que­ras i Torra obert per l’obs­ti­nada acti­tud dels Les­mes, Marc­hena i Lla­rena i d’altres repre­sen­tants de l’ence­gat orgull hispànic, que pre­fe­rei­xen morir abans que clau­di­car. Ho demos­tra l’aïrada reacció del CGPJ a l’anunci de Sánchez de des­ju­di­ci­a­lit­zar el con­flicte català i revi­sar del Codi Penal el delicte de sedició, cosa que els ha fet sor­tir de polle­guera; com el sus­pens d’Espa­nya en l’exa­men de Gine­bra, per incom­pli­ment i res­tricció dels drets bàsics exi­gits per l’ONU: el de lli­ber­tat d’expressió entre mol­tes altres. Tot per la negligència d’uns senyors amb toga de bro­dats blancs a les mànigues, que ves a saber si els hi han rega­lat, com la uni­ver­si­tat Rei Juan Car­los I li va rega­lar el màster a Pablo Casado, per les seves apti­tuds polítiques, molt dis­cu­ti­bles, car és obce­cat i no sap dis­cer­nir...

En la segona part del judici sobre l’1-O, ara con­tra el major Tra­pero i els alts càrrecs d’Inte­rior, la fis­ca­lia els ha acu­sat de rebel·lió i sedició, per poder-los jut­jar a l’Audi­en­cia Naci­o­nal (el TOP durant la dic­ta­dura) i no a Cata­lu­nya. D’on resta evi­dent que el poli­tit­zat CGPJ no vet­lla per la justícia sinó per engar­jo­lar aquells que –segons el seu parer– qui­e­ren rom­per España. Tot i que la sentència de la magis­trada (també del PP!), Espe­jel, està can­tada, Tra­pero va des­mun­tar el relat maliciós del fis­cal Car­ba­llo amb segu­re­tat i con­tundència. Un nou judici ver­gonyós com el del Suprem (clara­ment sem­blant als del fran­quisme), con­tra el qual s’haurà de recórrer als tri­bu­nals euro­peus per obte­nir una sentència justa.