El mateix guió

Sense data elec­to­ral però amb una pre­cam­pa­nya que augura una nova cam­pa­nya entre­tin­guda. Si és que mai hem dei­xat d’estar-hi –en pre­cam­pa­nya–, tot fa pen­sar que la pro­posta política de l’inde­pen­den­tisme per al futur pro­per i llunyà de Cata­lu­nya serà el que menys conei­xerà el ciu­tadà. Els retrets entre for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes i aque­lla mania de visu­a­lit­zar més el que desu­neix no fan més que créixer, men­tre que minva el dis­curs polític més enllà de les cri­des –o bur­les segons d’on pro­vin­gui– al prag­ma­tisme o a la deso­bediència ges­tual. Orfes de pro­jecte s’haurà de tor­nar a les urnes men­tre el govern espa­nyol torna a ofe­rir (fins quan?) la cara ama­ble del diàleg. Tot ple­gat, un guió ja cone­gut... i poc engres­ca­dor.