La foto de la taula

La foto de demà dels dos governs serà exclu­siva. Mai s’ha vist. La història política de l’encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya hau­ria can­viat d’haver-se produït a prin­ci­pis dels anys vui­tanta una taula de diàleg pre­si­dida per Felipe González i Jordi Pujol, acom­pa­nyats, com ara, per Alfonso Guerra, Miguel Boyer, Ernest Lluch i Javier Solana i, per la part cata­lana, per Miquel Roca, Trias Far­gas, Josep Maria Cullell i Max Can­her. Un fet que mai va tenir lloc i que, ben segur, hau­ria estat més posi­tiu que totes les esce­nes de sofà entre els pre­si­dents i els con­fu­sos con­sells de política fis­cal i finan­cera, en què Cata­lu­nya, des de sem­pre, ha estat trac­tada com una comu­ni­tat autònoma del cafè per a tot­hom. Tant de bo que per demà dime­cres la Gene­ra­li­tat haguera con­fi­gu­rat la taula de diàleg amb con­se­llers del govern català. S’hau­ria visu­a­lit­zat una foto­gra­fia dels dos governs.

En els últims qua­ranta anys la bila­te­ra­li­tat pràcti­ca­ment no ha exis­tit. Un petit gest es va veure al pacte del Majes­tic. Tot i que va estar ple de rat­lles ver­me­lles i de nota­bles ges­ti­cu­la­ci­ons per evi­tar una reforma de l’Esta­tut d’Auto­no­mia de Cata­lu­nya que més tard Pas­qual Mara­gall va tirar enda­vant far­cida d’entre­bancs i mal­de­caps.

Els temps actu­als no són els matei­xos, entre altres qüesti­ons perquè l’any 1982 el PSOE tenia majo­ria abso­luta i lla­vors Pujol i Aznar no eren el mateix que Sánchez i Torra. El PSOE actual governa en coa­lició i gràcies a suports com ara el d’ERC.

La foto­gra­fia de demà tindrà un fort sim­bo­lisme. És un avanç con­si­de­ra­ble que a Madrid es parli de rela­ci­ons bila­te­rals i que es pugui veure una foto­gra­fia con­junta dels dos cos­tats del con­flicte, mal­grat que no s’esperi res con­cret que vagi més enllà.