Amb Lluís Racionero al Boadas

Lluís Raci­o­nero es va pas­sar la vida ense­nyant-nos filo­so­fies under­ground de les tendències que havia cop­sat al Berke­ley revo­lu­ci­o­nari; urba­nisme apli­cat a la vida quo­ti­di­ana i fas­tu­o­ses novel·les històriques com ho va ser Cer­ca­mon. L’he relle­git amb interès, però els lli­bres seus que més m’han agra­dat han estat els de memòries Sobre­vi­vir a un gran amor, seis veces i Memo­rias de un libe­ral psi­codélico, que des del títol són els més entre­ma­li­ats que he lle­git de lite­ra­tura actual. Raci­o­nero es reia d’ell mateix i el seu sen­tit de l’humor era únic. El recordo a la coc­te­le­ria Boa­das, quan acom­pa­nyats pel també mala­gua­nyat Félix Romeo insis­tia a pagar una copa a la foto de Manuel Vázquez Mon­talbán. Segur que avui se l’esta­ran pre­nent junts.